Jaume Tomàs (Felanitx, 1980) és el director de l’Escola Municipal de Música i Dansa i del Conservatori professional de Música de Manacor. També és professor de piano. Ara explica com funcionen i què troba a faltar en aquest centre.
En aquest moment, com està l’escola de música de Manacor? Hi ha molta activitat?
Ara mateix sí. L’edifici se’ns queda petit, ja que començam els cursos escolars amb llista d’espera. Enguany, diria, que era de 30 persones, però es va reduint així com es donen de baixa els matriculats. Ara mateix tenim uns 300 alumnes entre música i dansa. Sempre ens agradaria tenir més alumnes, però només seria possible si tenguéssim un edifici més gran.
Hi ha hagut cap novetat per aquest curs?
Pel que fa a l’oferta d’estudis reglats, no la podem modificar perquè el currículum és definit per l’Estat. Ara bé, pel que fa a l’oferta no reglada anam posant assignatures diferents, però enguany hem mantingut molt l’oferta de l’any passat. Això sí, s’han consolidat els cicles de concerts que organitzam, que de cada vegada tenen més acceptació.
Quants alumnes estan matriculats? La gent vol aprendre música i dansa…
Més o menys en tenim uns 300 i és una tendència que sempre es manté. Si poguéssim agafar més gent, crec que aquest nombre aniria a l’alça. Però no podem, perquè l’ensenyança musical, per fer-se bé, s’ha de fer amb classes individuals. Això vol dir que com més alumnes es matriculin, més hores necessitam. Són individuals les classes d’instrument, les de llenguatge musical, orquestra o banda i cors, són col·lectives.
Hi ha diferents possibilitats de matrícula?
Tothom paga la mateixa quota de matrícula, però després incrementa en funció de les assignatures que faci l’alumne. Els d’elemental, per exemple, paguen uns 90 € al més. Un preu que inclou una hora de classe individual d’instrument, dues de llenguatge musical i una hora de col·lectiva.
I el nombre de professors, quin és?
Hi ha una trenta de professors. I hi ha de tot, professors que només fan feina a escoles de música i a conservatoris i altres que ho compaginen amb classes a escoles de primària i secundària. Segons la demanda de l’alumant i l’especialitat el professor està a jornada completa o per hores.
Imagín que tots ells tenen una formació superior i uns estudis concrets. Com ho han fet per poder ensenyar en aquesta escola de música?
Primer de tot han d’acabar la carrera i tenir la titulació vigent en funció de l’ensenyança que vulguin impartir. Sempre hi ha professor que envien currículums i és una empresa aposta que tria i els contracta.
Quin és l’instrument que més s’estudia? Sabem per què és així?
Sempre ha estat igual, és curiós. El que més demanda té, són el piano i el violí. I els instruments minoritaris serien el fagot, la trompa, l’oboè, el violoncel, la tuba o la viola, entre altres. Als alumnes d’aquestes especialitats els intentam facilitar les coses i la banda també els deixa els instruments, ja que ens agradaria que hi hagués més persones que els toquen. No sé per quin motiu, però aquests instruments sempre han tengut menys demanda i diria que és perquè són menys coneguts.
Quina mitjana de temps dediquen els alumnes a estudiar l’instrument? Estan obligats a fer llenguatge musical?
Els més petits només venen dues hores per setmana a assignatures col·lectives, que són música i moviment. A partir dels cinc anys ja poden fer instrument i fins als 7 només fan mitja hora. És a partir dels 8 anys que fan una hora a la setmana, a la qual se sumen dues hores de llenguatge musical i una hora d’assignatura col·lectiva amb l’instrument que toquen: els instruments de corda fan orquestra, mentre que els de vent van a banda. Si fan l’ensenyança reglada, és obligatori el llenguatge musical, però pels alumnes dels cursos no reglats, no. Tot i això, ens plantejam posar una línia de llenguatge musical no reglat perquè és imprescindible: si no en saben, els professors d’instrument han d’invertir molt de temps a ensenyar a llegir les partitures. És per això, que als al·lots petits sempre els recomanam fer llenguatge, però podrien venir sense fer-ne.
L’escola de música és un conservatori. Què implica aquest estatus? Amb quines possibilitats acaben els alumnes?
Som conservatori des del 2016. La carrera de música està formada per tres graus: elemental, professional o mitjà i superior. Nosaltres impartim l’elemental, que coincidiria amb l’alumant que té entre 8 i 12 anys, i el professional, que correspondria als que tenen des de 12 a 18, més o menys. Amb el grau professional poden impartir classes a escoles de música reconegudes per la conselleria a alumnat que cursa una ensenyança no reglada. A més a més, surt preparat per fer unes proves d’accés al grau superior que, en aquest cas, només s’imparteix al Conservatori de Palma. Aquest curs crec que sortiran quatre alumnes amb el grau professional. Això és com una piràmide: hi ha més alumnes a la base i menys a dalt perquè no és fàcil compaginar estudis professionals de música amb l’etapa d’institut.
Són molts els que es dediquen a la música de manera professional?
Cada any en sabem d’un o dos. A més, tenim professors que varen començar a estudiar música amb nosaltres. Per exemple, el de fagot i una de les professores de flauta. És molt gratificant veure que els alumnes que has tengut acaben fent classes al Conservatori.
La pandèmia ha afectat l’Escola de Música de Manacor?
Vàrem continuar d’una manera molt similar abans de la pandèmia. El març del 2020 vàrem fer les classes individuals per via telemàtica. I quan vàrem començar el curs al setembre, vàrem continuar amb normalitat mantenint les distàncies de seguretat, seguint els plans de contingència i aplicant totes les mesures. També vàrem haver de fer una redistribució d’aules com tots els centres.
Creus que l’Escola de Música i Conservatori és un referent dins Manacor?
No, és un servei educatiu. Nosaltres ens esforçam per fer la feina el millor que sabem, com fan els professionals d’una escola de primària o institut.
Manacor és un municipi amb una vida artística i cultural molt activa. De quina manera podria influir l’escola en això?
Precisament per això, crec que hauríem de poder atendre més alumnes. S’hauria de fer feina per augmentar la capacitat d’alumnat i d’infraestructura. Aquest edifici es va fer pensat amb una escola de música. Ara també som conservatori i tenim una banda de músic, i per això els espais ens queden petits.
