Skip to content

“Si els toreros poden optar a una jubilació anticipada, nosaltres també demanam tenir aquesta opció”

Tornam a parlar amb Marilén Ribot, ara, perquè ens acosti al món del circ des de la seva experiència.

Què és per a tu el circ?
Per jo el circ és, bàsicament, la meva vida, perquè és el que he fet des de fa molts anys. A més, crec que amb el circ es pot arribar a molta de gent. És una art que engloba moltes altres arts i que també es pot emprar, com també s’ha fet amb el teatre, per poder-nos expressar lliurement, sense censures i amb completa llibertat. Es pot parlar tant des d’un punt de vista personal com a nivell polític, es pot fer crítica social… El circ és un llenguatge que et permet un gran repertori per parlar de moltes coses i arribar a la gent de maneres diferents. Jo, per exemple, he estat a Pallassos Sense Fronteres, tant a Moldàvia com a Ucraïna i es pot arribar a molts de llocs, amb el circ; no només es tracta d’anar a festivals i a teatres, sinó que també es poden fer voluntariats pel món, a hospitals. Pots fer circ més d’entreteniment o familiar, per a adults o més polític. És una disciplina bastant completa i, de moment i fins que pugui, és la meva vida.

A Mallorca no hi ha una gran tradició del circ. Quins foren els teus referents i per què començares a fer circ?
Jo vaig començar a fer circ perquè vaig anar a viure a Londres. A les festes rave de Londres, on tocaven Chris Liberator, o altres de la moguda de l’acid techno, vaig començar a fer malabars de foc, i gràcies a això, em va començar a entrar el cuquet de voler endinsar-me en aquest món i aprendre més coses de circ, però a nivell ja més professional. Després van venir les escoles de circ i les universitats, però si no hagués anat a les festes d’en Chris Liberator, no faria circ. Avui, amb rialles, puc dir que és gràcies a l’acid techno. Pensa que fins a la meva generació, molts dels artistes de circ venen dels malabars de foc de les festes techno. Jo no som una excepció. Hi ha molta de gent que en ve.

Existeixen projectes com el festival Circaire o el Circ Bover i tu acabes de rebre un premi en arts escèniques que reconeix la teva interpretació. Així i tot, el circ és una disciplina que encara està poc present en l’imaginari de les arts escèniques. Què creus que podeu reivindicar els professionals del circ en aquest sentit?
Sí, he de dir que nosaltres, a Espanya, estam lluitant amb CircoRED, una federació de totes les associacions de circ d’Espanya, perquè es puguin convalidar els títols universitaris de circ. Jo, per exemple, tenc un títol universitari de circ, que vaig estudiar a Estocolm. Demanam que es puguin tenir en compte aquests tipus d’estudis i que es puguin convalidar aquests títols que la gent té, molts, de l’estranger. Això encara està per fer. Tampoc tenim l’Intermittance, que a països com França o Bèlgica tenen des de fa molts anys. És important, perquè si tu tens uns bolos anuals que permeten comprovar que tu ets artista de circ professional, si no en tens més, l’estat et paga com una seguretat social. També reivindicam que hi hagi més facilitats en teatres i auditoris per rebre espectacles de circ. Els muntatges necessiten a vegades modificacions com ara ancoratges o altres instal·lacions i moltes vegades això dificulta poder actuar a segons quins espais. A més com que són cars i duen molta feina des del punt de vista tècnic, també estaria bé que s’aprofitessin per fer més funcions, per exemple, matinals amb escoles o instituts, com es fa amb els espectacles de teatre. Finalment, també vull dir que, com que nosaltres treballam amb el cos, el nostre desgast físic és molt gran, més inclús, que el de professionals com ara els toreros. Si els toreros poden optar a una jubilació anticipada, nosaltres també demanam tenir aquesta opció, perquè moltes vegades el nostre cos diu prou i no podem continuar fent feina per qüestions físiques.

Back To Top
Search