skip to Main Content
“Si Ens Volguéssim Casar Només Ho Podrien Fer Dues  De Les Tres Persones”

“Si ens volguéssim casar només ho podrien fer dues de les tres persones”

Entram a les entranyes d’una relació poliamorosa entre dues dones i un home

Valentina és una persona d’una trentena d’anys vinculada amb Manacor, encara que no hi va néixer. Fins ara ha tengut una relació amb un jove. Però ara li han sortit sentiments renovats amb una amiga molt amiga. “Podríem dir que amb ella no hi ha hagut res seriós, però ja hem estat junts. I jo els he plantejat a tots dos la possibilitat d’estar tots tres plegats, i hi estan oberts”. D’inici, els han sorgit alguns dubtes. El company actual de Valentina i la seva amiga ja es coneixen i “no sabíem si havien de quedar ells dos per separat o tots tres. A la fi hem quedat tots tres”.

Qui ocupa l’espai central de la relació ara mateix és Valentina. Ella és qui ha sentit atracció per aquesta amiga i vol continuar amb el seu company. Sap, però, que això pot ser font de desequilibris. “La cosa ha de funcionar entre ells dos, perquè per part meva funciona amb les dues parts, i ens ha d’agradar a tots tres”. Per tot això, diu “és bàsic que es plantegi i que es posin unes normes. Ens hem vist en pla col·legues, però ja han accedit a provar-ho”. El desequilibri, tanmateix, “és el mateix que hi pot haver en una relació de parella entre dues persones”, diu Valentina, que afirma que “el més important és estar segura de tu mateixa. Si estic amb ells dos i ells dos s’entenen i no em necessiten pensaré que els vagi molt bé. És una cosa molt incontrolabe. En una relació de dos has de ser molt clar, i en una de tres encara més”. I afegeix: “Vull deixar totalment aquesta cosa de ‘ets meu, estic amb tu i no estic amb ningú pus’”.

Va costar molt, i costa encara, de fer públiques les relacions entre persones del mateix sexe. Qui més qui menys, però, en coneix, ara. Però qui coneix relacions estables de tres persones? Com es pot plantejar públicament? Valentina pensa que això està molt relacionat amb el tipus de família on t’hagis criat. “Si surt bé, la meva idea és fer una vida tots tres, anar tots tres a ca nostra. Per la part d’ella pel que hem parlat crec que també. No és que fiquem qualcú enmig, volem una cosa de tots tres. Qui té més dubtes seria ell perquè potser té una família més tancada. Igualment la família s’espantarà. Però jo vull viure amb total naturalitat”.

Una cosa és la família externa i l’altra és la pròpia. Com es forma una família de tres? Valentina ho té prou clar: “Jo no vull tenir fills, ho tenc molt clar. Ella i ell sí que en volen tenir i de fet hem parlat de la possibilitat. Com que ells dos volen fills, en podrien tenir en un futur”. Més complicat seria a l’hora de formalitzar la situació. La legalitat no permet matrimonis de tres persones: “Si ens volguéssim casar, només ho podrien fer dues de les tres persones”. Igual que la presència al llibre de família, tot i que Valentina explica que “en qüestions de custòdia als Estats Units s’han començat a fer passes perquè hi pugui haver dos pares i un tutor”.

I el sexe? “Ho plantejam amb qualsevol possibilitat, realment es poden donar tres parelles diferents o tenir sexe tots tres plegats alhora. Estam oberts a tot, de forma natural i després ja veurem com funcionen els sentiments”.

“Les relacions de parella tradicional es basen en el patriarcat i el catolicisme i jo no hi he cregut mai”

“Molta gent es pensa que una relació poliamorosa significa estar amb una persona diferent cada dia i no és així” diu en Miquel. Ell sempre ha tengut relacions obertes, la majoria d’elles amb una parella referent: “He tengut una parella i he mantingut una sèrie de relacions amb altres persones de Barcelona i Madrid” afirma.

En aquest sentit explica que “les diferents parelles referents amb qui he estat sempre han tengut clar que jo no som monògam i elles també han fet el que han volgut dins d’uns marges que hem establert i pactat”.

Tot i que per a molta gent pot semblar una relació amb moltes dificultats, explica que mai ha tengut cap problema i té clar que “forma part de la meva vida privada: amb la majoria de parelles no entràvem en els detalls però també he tengut parelles que sí que ho volien saber” explica Miquel mentre afegeix que “les persones amb qui m’he trobat també tenen parella i les trobades han estat esporàdiques”.
Així mateix, explica que parteix de la premissa que “es pot estar enamorat d’una persona sense tenir relacions sexuals” i creu que és molt important remarcar que en el sistema en què vivim avui dia “és més fàcil dir que ets monògam i fidel tota la vida i després, per darrere, fan el que volen”. Per això creu que, si practiques el poliamor, val més que la parella ho sàpiga perquè si no “et durà més problemes”.

Explica que socialment s’ha sentit qüestionat i que s’ha trobat amb persones que “ho accepten, encara que elles no ho farien i d’altres que es pensen que els estàs acusant de carques i això és una estupidesa”. Afegeix que “no tenc res a criticar, que cadascú visqui les seves relacions com vulgui però també pens que les relacions de parella tradicional es basen en el patriarcat i el catolicisme i jo no hi he cregut mai” i remarca que “antropològicament estam dissenyats per viure en clans, no en parelles”.

Finalment, Miquel explica que actualment manté una relació exclusivament sexual, des de fa cinc anys; una relació sexoafectiva amb una persona que viu fora i amb qui es pot veure cada tres mesos i també una relació amorosa amb una tercera persona, amb la qual no té sexe.

Back To Top
×Close search
Search