“Si jo fos parlant del mallorquí, estaria molt orgullós”

James Ramsburg (Minnesota, EUA 1996) és estudiant de doctorat en Lingüística Hispànica per la Universitat de Minnesota i ha treballat amb el Centre de Recerca Avançada en Adquisició del Llenguatge. També amb el Grup de Recerca Sociolingüística de la UIB. Ara se centra a identificar i explicar la variació dialectal.

Quina és la teva relació amb el català? Quan i com va començar? Què és el que et va cridar l’atenció del nostre dialecte?

Sempre m’han agradat les llengües. Als 10 anys vaig començar a aprendre el castellà a l’escola i des del principi em va encantar. I llavors, uns anys després, vaig descobrir que existien altres llengües a la Península i des del primer moment em van agafar moltes ganes d’aprendre-les. En aquell moment, el català era la llengua amb més recursos disponibles a Internet, de manera que vaig decidir començar per aquesta llengua ( i la resta ja és història). Molts anys després, quan feia el màster en lingüística, la sociolingüística i la dialectologia em cridaven molt l’atenció, especialment a les terres catalanoparlants. Per a mi, el mallorquí és un dels dialectes més únics de la llengua i gaudeix de trets lingüístics molt fascinants i, per tant, la decisió de dedicar-me al seu estudi va ser fàcil.

Ara estudies l’estat del lèxic per determinar si es manté o canvia entre els joves. Com ho fas? 

Sí, l’estudi busca proporcionar una descripció completa i contemporània de l’estat del lèxic català mallorquí – fet que és molt necessari perquè fins ara no tenim dades empíriques i recents de com és el lèxic actualment. Aquest estudi representa la primera enquesta dialectal a gran escala del lèxic de l’illa que, a més, utilitza mètodes estadístics avançats per identificar i explicar la variació i el canvi lingüístics. Utilitzo un qüestionari dialectal que consta de 158 paraules mallorquines tradicionals a joves de 16 a 24 anys inscrits en programes de secundària i postsecundària a tota l’illa. El qüestionari inclou paraules de 13 camps semàntics (vestimenta, parentiu, vida rural, etc.) i la mostra inclou participants de cadascuna de les sis regions administratives de Mallorca; el conjunt de dades resultant serà, doncs, complet i representatiu. A diferència dels estudis dialectològics clàssics (que en gran mesura han estat de naturalesa subjectiva), les dades s’analitzaran a través de dos mètodes computacionals avançats: anàlisi de la dialectomètrica (per identificar on hi ha variació lèxica a l’illa) i anàlisi multivariant d’efectes mixtos (per explicar els factors lingüístics i socials que incideixen en la variació lèxica). Els resultats d’aquestes anàlisis proporcionaran una visió global de l’estat del lèxic català mallorquí, amb una atenció especial a l’impacte del contacte amb el castellà i el català oriental central en el manteniment i la pèrdua d’elements lèxics autòctons.

Quina reacció et trobes als instituts?

Quan vaig als instituts, sempre és una experiència molt positiva i divertida. Tant els professors com els alumnes estan molt il·lusionats de conèixer-me i participar en l’estudi – i agraeixo moltíssim com m’han acollit durant aquests mesos. No hi hauria estudi sense la seva voluntat i compromís, per tant, són els que mereixen un reconeixement. I és clar, els alumnes sempre estan molt sorpresos quan em senten parlar en català, que també és molt divertit.

Per ara, què has pogut observar? El mallorquí és un dialecte que canvia de manera constant o, en canvi, ha quedat estancat? Per què?

Bé, fins ara no he pogut veure molt els resultats preliminars, però sí, segur que està canviant. El mallorquí, com qualsevol varietat de qualsevol llengua, està en un canvi constant. Com dic als alumnes, les úniques llengües que no canvien són les llengües mortes. Per tant, si es parla al carrer, canvia. Crec que dir això és molt important en relació amb el mallorquí, perquè hi ha moltes percepcions que és un dialecte arcaic i conservador. Són termes lingüístics que utilitzem per descriure trets heretats del passat, però no m’agraden gens aquests termes perquè fan pensar que la varietat mateixa és arcaica – com si el mallorquí fos el català antic. Això no és cert, el mallorquí és un parlar plenament contemporani, emprat per milers de persones cada dia per viure les seves vides. I ara, al nostre món globalitzat, està canviant més que mai.

Hi ha una interferència d’altres llengües, com ara el castellà o l’anglès? Això preocupa?

Pel que vist, sí, hi ha molta influència del castellà i anglès entre els joves. Però, això és esperable. Aquestes interferències i barreges són molt normals per als parlants multilingües, especialment quan hi ha diferències de competència lingüística entre les llengües involucrades. Si això és preocupant, és més difícil de respondre. En principi, els manlleus no sempre són problemàtics, però sí que poden ser un indicador del grau de la substitució lingüística en la comunitat – i això sí que és més preocupant per al futur del català.

Quin és el teu objectiu amb aquesta estada?

Aquesta estada és només per recollir les dades. Fins avui, 1116 joves han respost el qüestionari – i encara vull incloure’n molts més.

Moltes vegades, alguns dels parlants, menyspreen o no valoren de manera suficient el català…

Bé, jo no vull dir a ningú com s’ha de sentir sobre la seva llengua – especialment com a parlant no nadiu. Però, sí els diria això: Les llengües són reflex dels seus parlants: de les seves històries, cultures, comunitats i encants naturals. I en aquests aspectes sabem que Mallorca és molt especial, tant és així que tot el món està enamorat de l’illa. Doncs, si és tan fàcil i normal estimar Mallorca, també ha de ser-ho estimar el mallorquí – un parlar tan bonic com les seves platges i muntanyes, tan fascinant com la seva història i tan acollidor com la seva gent. Els mallorquins aporten una riquesa dialectal i cultural inestimable al món catalanoparlant. Si jo fos parlant del mallorquí, estaria molt orgullós d’això.

Des de la teva perspectiva, en quin moment diries que es troba el català? Gaudeix d’un bon estat de salut, per dir-ho d’alguna manera?

Una altra pregunta difícil de respondre. Per una banda, el català és una llengua mitjana molt viva, amb milions de parlants, suport institucional, ús a l’escola i els mitjans de comunicació, etc. Però per l’altra, les dades de l’ús habitual de la llengua són cada cop més baixes. Doncs, no s’ha de ser complaent i donar per feta la futura existència del català. Al contrari, tots nosaltres, que estimem la llengua, hem de treballar molt per fer-ne créixer l’ús social i assegurar-ne la transmissió intergeneracional – dues coses que són imprescindibles per a la supervivència d’una llengua. I això no tan sols depèn dels filòlegs i professors de català – és feina de tots.