Entrevistam la cantautora manacorina Laura Pallicer, que ha estrenat el primer single del seu disc nou, “Demasiada mujer”, una cançó sobre la violència de gènere.
Com ha estat el procés de creació de la cançó, d’ençà que decideixes posar-t’hi fins que la publiques?
Tot va ser perquè estava passant una depressió de cavall i un dia, no sé per què, estava a ca nostra, un dia que havia plorat moltíssim, i vaig pensar: “Faig un disc”. I me’n record que vaig anar al bar on hi havia reunits els meus amics a contar-los-ho. Va ser una motivació que vaig trobar per seguir amb el meu camí.
Per què has decidit tractar una temàtica tan complexa com la violència de gènere?
Jo crec que necessitava treure “Demasiada mujer” per tancar aquest capítol de la meva vida. Perquè, per desgràcia, he viscut una situació de violència de gènere. I així com hi ha gent que escriu llibres o poemes sobre el que sent, jo volia fer la cançó sobre això. Si no l’hagués treta, no hauria pogut arribar al punt que estic ara, que estic molt bé.
La sortida del single va coincidir amb el 8M, Dia Internacional de les Dones. Va ser premeditat?
És que de defora pot parèixer molt estratègic, però no ho va ser gens. Si no coneixes la història, pot parèixer oportunista, però no és la intenció. Va ser més una coincidència que fet premeditadament.
De tota manera, em sembla lícit que la volguessis treure aquest dia i parlar-ne, per visibilitzar el problema, perquè moltes dones el pateixen.
Sí, si hagués estat a propòsit, tampoc no hauria passat res. Però, desgraciadament, no és cap muntatge: he patit violència de gènere i per això he fet la cançó sobre aquest tema. És un tema delicat, m’he exposat molt, però si tota aquesta merda que m’ha passat almenys pot servir per ajudar altra gent i donar-li visibilitat, benvingut sigui. Perquè també hi ha gent jove com jo, que tenc 21 anys, que pateix violència de gènere, és important dir-ho.
I la producció del disc com ha estat?
L’hem fet amb en Toni Martín, dels Estudis Campet. I hi han passat músics de bandes com O-ERRA o Cabrón. Ha estat un procés guapo d’aprenentatge, en Toni m’ha ensenyat recursos nous i hem arrodonit les cançons entre tots dos.
Quins són els plans de futur?
Avui mateix m’he reunit amb la meva discogràfica, Blau, i el meu mànager, n’Àngel Pujol, i hem acabat de perfilar la sortida dels altres singles i del disc. No en puc dir gaire cosa, encara. Ni dels concerts propers, estam esperant a anunciar-ho tot. A part, estam començant a muntar la banda del directe i l’espectacle que farem, que serà variat, perquè no m’he volgut tancar en un sol estil. I aconseguir un espectacle sòlid i heterogeni és complicat. I també estic promocionant per diversos mitjans la sortida del single.
