skip to Main Content

“Si no funcionam amb visió global, el món va coix”

Elisabet Vaquer (Son Macià, 1971) és pedagoga i des de fa quatre anys és voluntària de S’Altra Senalla, la botiga de comerç just de Manacor. Amb ella parlam de comerç just en temps de pandèmia.

Quines són les característiques immunològiques de la Covid-19? Se’n contagien més les persones immunodeprimides? I una vegada contagiats, com afecta el nostre sistema immunològic?
Dia 15 de setembre es va fer una reunió virtual amb diferents entitats de les Illes Balears més una sèrie de persones bàsicament de Centreamèrica, per parlar d’una campanya que es fa com a Coordinadora d’ONG. La campanya es diu Cooperar la Nova Normalitat i va començar al juny i ara pel setembre li han donat una nova empenta. S’ha fet un manifest i una recollida de signatures per presentar davant el Govern.

Quins són els temors?
La campanya es fa perquè es veu que després de tota la problemàtica que ha duit la Covid-19 veim que hi ha moltes ONG que fan feina amb països empobrits en termes de cooperació. Ara mateix passam pena que hi hagi una tornada enrere perquè es pensin que els doblers que s’havien destinat fins ara a aquests projectes tenguin una reculada molt grossa, això és la gran por que hi ha ara mateix. El lema de la campanya és “No deixem ningú enrere” i el fet és un acte de responsabilitat, de no perdre el fil del que significa cooperar. I ningú

Les institucions remen en aquest sentit però?
La idea global de tothom que fa feina en Cooperació, Universitat, Fons Mallorquí, direcció general… és que mantenir els compromisos internacionals han de refermar la idea que l’estat del benestar s’ha de basar en la idea de solidaritat. Hem de ser molt responsables amb el que gastam i combinar allò local amb allò global, per equilibrar el món. És una manera ecosistèmica de funcionar. Hi ha un deute històric amb els pagesos indígenes. Fins ara ens hem aprofitat de la seva feina i dels seus productes i aquesta nova normalitat ens ha mostrat que això té un preu molt alt. En aquesta reunió virtual hi havia diferents persones encarregades de diferents projectes que les Illes Balears Financen. Hi havia dues representants de Bolívia, i també d’El Salvador, Nicaragua, Guatemala… Ens digueren que les zones rurals ara mateix estan abandonades i tota la feina que s’hi havia fet fins ara (escoles, recursos hídrics, sanitat, qüestions de gènere, tallers d’art…) està en perill. El món d’avui en dia, ens deia Rigoberto de Nicaragua, “té un repte molt gran, que és entendre que som tots dins el mateix vaixell”.

Com serà a partir d’ara l’actuació social i educativa de la botiga de comerç just de Manacor?
Nosaltres actualment i dins el 2021 funcionam a partir de les subvencions que ha posat en marxa la Direcció General de Cooperació, amb el projecte que hi hem presentat i que esperam que ens acceptin. Nosaltres continuarem amb la tasca de sensibilització, que consisteix a donar a conèixer el món del comerç just, i això significa igualtat de gènere, justícia social, sous dignes, ecologia i sosstenibilitat. Tant a la botiga com als centres escolars el que feim és obrir el ventall abordant totes aquestes qüestions, que són les condicions que ha de tenir un producte per ser de comerç just. Enguany només ens hem pogut presentar a la línia de subvenció de sensibilització d’entitats i ajuntaments, però com que funcionam a nivell de Federació, les al·lotes de Shikamu, a Llucmajor, es cuidaran de la sensibilització a centres educatius. S’Altra Senalla de Manacor ens dedicarem a Ajuntaments i a altres entitats.

En quina línia va aquesta sensibilització a Ajuntaments? Sensibilitzar la institució mateixa? O fer que la institució sensibilitzi la població?
En els dos sentits, una, que les administracions públiques siguin corresponsables a l’hora de fer les seves compres i que siguin coherents amb l’Agenda 2030. Les institutcions públiques estan compromeses amb l’Agenda 2030 de sostenibilitat. I d’altra banda, la població ha de ser conscient que la forma de comprar no és innocent, no és innòcua, té unes conseqüències.

És una fiscalització?
No diria la paraula fiscalització. Diria més vetlar perquè la despesa pública sigui coherent. Seria demanar-ho i fer feina junts. No podem deixar l’objectiu del 0,7 per cent dins un calaix. Si no funcionam amb visió global, el món va coix. El que nosaltres no lluitem perquè vagi bé a una altra banda podria rebotar damunt ca nostra més endavant perquè vivim en un món global. I ara amb aquesta crisi, aquesta frase que vaig dir tantes vegades als tallers, s’ha fet real i actual: deute extern, sous baixos…

Què és l’Agenda 2030? D’on surt?
És un acord que es va fer París quan es treballava el tema del canvi climàtic. S’hi estableixen desset objectius de desenvolupament sostenible, tot tenint en compte aquesta interdependència global en el món.

Back To Top
×Close search
Search