Skip to content

“Si som capaços de fer desaparèixer una moneda, podríem ser capaços de fer desaparèixer moltes coses”

Parlam amb Joan Cassanyes, que actuarà a La Fornal el 14 de març.

Qui és El Gran Cassanyes?
Et puc parlar d’El Gran Cassanyes com a projecte o com a personatge, però de cara a l’espectacle que hem de fer a La Fornal, és una manera de fer, una manera de viure i de mostrar la màgia; de crear l’espectacle i cridar la gent perquè vengui.

La màgia desafia les regles de la realitat; què vol dir fer màgia?
La màgia, per a mi, és l’art dels desitjos. Tota màgia sempre respon a un desig antropològic. És una manera d’ajuntar-nos i de creure en el més enllà, i amb això em referesc a creure en impossibles. Estam en un moment en què la societat és molt racional, amb una ma­nera de funcionar molt concreta, amb una idea fixa del que és possible i del que no i la màgia obri aquesta porta a poder somiar, a poder creure en coses i a poder realment viure moments impossibles; i clar, si som capaços de fer desaparèixer una moneda, podríem ser capaços de fer desaparèixer moltes coses. És aquesta cosa de creure, aquest desig, aquesta força o aquesta voluntat de poder traspassar el mirall i cercar noves possibilitats.

Estàs format en diferents tipus de màgia i hem vist que l’humor és un dels trets característics que també et defineixen…
Jo soc dels pocs mags que van poder graduar-se a l’única universitat de màgia del món, que està a El Escorial. Allà vam tocar de tot; totes les branques de l’il·lusionisme, des del mentalisme, que és un poquet el que més farem dia 14, fins al treball amb cartes o la màgia amb monedes. De fet Espanya és un dels refe­rents mundials en cartomagia. N’hi ha de diferents tipus i tocarem un poquet de tot. Tenc una biblioteca de tres-cents llibres de màgia de totes les matèries. Pel que fa a l’humor, per a mi és una manera d’entendre el món. Aquesta cosa seriosa del mag seriós no va amb mi. No m’interessa i crec que la vida no va per aquí. Tampoc és aquest humor que a vegades s’ha popularitzat a generacions anteriors com la de Pepe Carroll, que se’n reia del públic; tampoc és això. L’humor per a mi és una manera intel·ligent d’enfrontar-se a la vida, una manera d’alliberar-nos, perquè l’humor sempre ha estat un recurs contestatari, i no és causalitat que el que s’hagi perdut, per exemple, d’Aristòtil, precisament, sigui la part de la comèdia. No interessava la comèdia perquè era subversiva, perquè transgredia un poc les regles, i l’humor és aquesta possibilitat també d’enfadar-se i de poder sortir un poquet d’aquest forat on sempre estam. De vegades estam amb els nostres maldecaps o els nostres problemes i jo intent que durant els espectacles la gent es transformi. Al cap i a la fi la màgia va néixer en el mateix moment que van néixer la majoria d’arts, i els rituals sempre es mantenen en aquesta estructura fàsica, de separar l’individu de la societat i passar per una metamorfosi per tornar-lo a la societat. Tota art ha de cercar aquesta voluntat de metamorfosi; que l’espectador quan passi per aquesta obra d’art en surti transformat i crec que la màgia és una de les maneres de transformar la gent.

La ficció ha conformat el nostre imaginari de què és la màgia. Què hi ha de realitat en tot això i com es pensa un número de màgia des del punt de vista escènic?
Per a mi la màgia ha de tenir aquest punt de teatralitat. La màgia respon a aquesta voluntat de ser vist i per a mi un espectacle de màgia ha de tenir un 80 % d’espectacle i un 20 % de màgia. Això no vol dir que hi hagi poca màgia; vol dir que tot el que es faci ha d’estar pensat en com ho veurà l’espectador. De vegades els mags ens centram només a fer els trucs de màgia i a fer coses impossibles i que funcionin, però a mi m’agrada que la gent hi participi i en formi part i s’endugui una experiència més enllà d’allò impossible, perquè l’experiència de l’impossible és el fet principal que guia tot l’espectacle.

Què ens trobarem dijous 14 de març a La Fornal?
Serà una recopilació de diversos trucs de màgia per poder tocar un poquet de tot. Com que és un espectacle per a adults, ens permetrem unes coses una mica més divertides, de relació de tu a tu amb l’espectador. Hi haurà molts de jocs de mentalisme, que m’agraden molt; trucs amb objectes quotidians, que realment juguen amb poder llegir el pensament. És mal d’explicar, però és un espectacle que és com un bombonet; haureu de venir.

Back To Top
Search