Indigneu-vos. Pep Barrull Foto: Rawpixel
No hi ha dubte vivim temps convulsos, agitats i que ens tenen atrapats com feia anys que no vèiem, i que poden desembocar en una autèntica tragèdia a escala planetària. No crec que sigui exagerat utilitzar aquests termes. Anem per parts.
Donald Trump va guanyar les eleccions i és el president més poderós del món. En la campanya electoral, Trump va prometre no participar en guerres que perjudicassin els interessos d’EUA. I no ha complert les seves promeses. La guerra amb l’Iran té conseqüències negatives per la població d’EUA, els interessos hipotecaris s’han disparat, la benzina s’ha encarit, els preus comencen a pujar (situació inflacionària), les despeses de la guerra pugen a milers de milions de dòlars, ha anunciat el pressupost més alt en material bèl·lic (1 bilió i mig de dòlars), Trump ha fet saltar pels aires la política multilateral (funcionava des del final de la Segona Guerra Mundial), EUA està aïllada internacionalment i sense aliats (només compta amb Israel), ha deixat clar que vol sortir de l’OTAN, etc. Atrapat en les seves dèries i fantasies, comportant-se com un vulgar cercabregues amb insults als adversaris (maleïts cabrons), amb amenaces de genocidi al poble persa (viuran un infern com no imaginen, destruiré la civilització Persa), utilitzant els aranzels com a arma de pressió i amenaça, malparlant de tots els governs que no s’han plegat a la seva voluntat (Pedro Sánchez, Macron, els països europeus i els seus teòrics aliats de l’OTAN).
La gran pregunta existencial, tenia una estratègia clara i definida, i quins eren els objectius? Tot apunta a una resposta clara, NO. Això apunten els analistes. En més d’un mes de guerra els canvis de guió, els missatges contradictoris, les versions a conveniència de Trump i segons els estats d’opinió (tant interns com de l’exterior), les pressions de l’únic aliat, Israel: això (la guerra) serà com una excursió, hem destruït la seva capacitat de resposta, assassinada la cúpula de poder iranià significa el canvi de règim, la guerra està guanyada, etc. La realitat és la que és, ni s’ha produït un canvi de règim, ni s’ha eliminat la capacitat de resposta bèl·lica iraniana, ni s’ha obert l’estret d’Ormuz, ni… En canvi, el món pateix les conseqüències econòmiques i que ningú és capaç de preveure fins on i fins quan.
S’ha sabut i publicat, per filtracions interessades, que després de la reunió de Trump i Netanyahu, els serveis d’intel·ligència dels EUA es van creure els informes d’Israel, i van aconsellar a Trump no començar la guerra. Així i tot, després de la trobada amb l’entorn més fidel al president, la decisió va ser iniciar la guerra (una victòria més de Netanyahu). Ara el problema per Trump és com sortir-ne, com acabar-la i deixar clar que els EUA l’han guanyada. Ara, en aquest moment tot és guanyar temps, i si és possible un acord, salvar els mobles i la credibilitat. Iran, amb la proposta de 10 punts (alto el foc, treva de 15 dies, control exclusiu de l’estret d’Ormuz, mantenir el programa d’enriquiment d’urani, compensacions econòmiques pels danys causats…), i a través de l’Iraq, i que Trump ha acceptat per començar unes difícils negociacions que s’iniciaran aquest dissabte, ha demostrat les seves capacitats de resistència i totes les contradiccions de Trump. És com tornar a la casella de sortida. Són els acords que va negociar Obama i que Trump va liquidar en el seu primer mandat, són els acords que es negociaven el dia abans de l’inici de la guerra i que Trump havia anunciat que anaven bé. Tot per què? Patiment, morts, destrucció, un món cap per avall només per satisfer els egos d’un genocida i un presumpte pederasta com Trump (el fantasma d’Epstein l’acompanyarà sempre). Desconeixem a hores d’ara el perquè i l’abast de la Conferència de premsa de la primera dama i dona de Trump negant cap coneixement dels horrors a la casa d’Epstein, però segur no és casualitat.
Molt incipient, encara, però hi ha moviments als EUA per part dels demòcrates i alguns republicans, i també dels MAGA (Make America Great Again, traduït seria “Fer grans de nou els EUA”, va ser un eslògan electoral utilitzat per Trump, i també es refereix a la ideologia i política de Trump, i també al grup d’individus que l’hi dona suport), d’aplicar a Trump l’Esmena 25 que permetria destituir el president dels EUA per la seva incapacitat de complir les seves funcions. Certament, aquest novembre hi ha eleccions al Congrés i es renova una part del Senat, i aquesta guerra podria perjudicar els republicans i arrossegar Trump, si Trump perd la majoria al Congrés i al Senat podria complicar-se-li molt el final de legislatura, i qui sap si la seva destitució. Per això Trump necessita amb urgència posar fi a aquesta guerra. La caixa dels trons està oberta i és difícil fer previsions.
