El 12 d’abril de 1931, ara fa 95 anys, tenien lloc les eleccions municipals que capgirarien la història. La victòria de les candidatures republicanosocialistes arreu – i sobretot en la majoria de les capitals de província – va precipitar la caiguda del règim monàrquic i la proclamació de la Segona República el 14 d’abril. Per això, sempre prop d’aquestes dates se celebra la commemoració del Comitè de Son Coletes, recordant totes les persones assassinades i desaparegudes en aquell terrible episodi que va succeir després d’aquest període.
Un dels majors especialistes en aquells anys és, sens dubte, Antoni Tugores. L’investigador manacorí, coneixedor de l’època de la II República així com dels desastres que va viure Manacor durant la Guerra Civil, acaba de publicar un nou llibre: Son Coletes: història de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressió de la Guerra Civil en un intent més de deixar constància de fets que d’altra manera, per ventura, passarien per alt.
No és, ni molt manco, la primera vegada que ho fa. Entre el periodisme i la investigació gastronòmica, Tugores ha omplert, de manera altruista i amb tota la bona fe del món, aquesta part de la història que quedava amagada, enterrada, com tantes ànimes, entre ossos i grava. Una història sovint distorsionada i manipulada, volgudament oblidada.
Ho feia l’any 2004 amb El batle Antoni Amer “Garanya” (1882-1936). La història robada o el detalladíssim La Guerra Civil a Manacor. La guerra a casa. Anys més tard amb Víctimes invisibles. La repressió de la dona durant la Guerra Civil i el franquisme a Mallorca i Com la carn de Xinxa. Cròniques de 1936 i d’altres anys negats pel qual rebia el XII Premi Alexandre Ballester. Un dels seus relats més colpidors i amb més ressò és el de Moriren dues vegades. Daria i Mercè Buxadé, infermeres catalanes assassinades a Mallorca l’any 1936. Posteriorment, s’endinsà en La Segona República a Manacor (1931-1936) i l’any 2022 publicava Les plomes de Franco (2022). Abans, també havia publicat d’altres biografies com Adéu Andreu. Biografia d’un lluitador republicà.
Involucrat des de sempre amb la veritat, amb una mirada compromesa i social, s’ha posicionat en favor de les causes justes i defensant el paper del Comitè de Son Coletes i estant sempre present en els seus actes. També fou amic i col·laborador de la gran Antònia Matamalas, amb la qual sempre han aportat la mirada feminista a la memòria història. De fet, una de les seves grans obsessions investigadores fou la d’esclarir la història de les cinc infermeres assassinades l’any 36 a Manacor, a les quals, amb els anys ha aportat una mica de llum, dignitat i justícia. Així mateix, Tugores ha donat consol – i encara ho fa – a tantes i tantes famílies, que en un moment o altre han contactat amb ell demanant informació sobre els seus familiars desapareguts, assassinats per la dictadura.
Per ell, tenim recollits els testimonis de l’època i podem corroborar les cremes, les morts despietades, els detalls, els noms, les vides arrabassades. De fet, les seves aportacions i coneixements han estat clau perquè la Direcció General de Memòria Democràtica projectàs, en el marc del Pla d’actuació de fosses 2019-2020, les intervencions al cementeri de Son Coletes, per a la recerca i localització d’una fossa comuna que a la part vella.
Ara, amb Son Coletes: història de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressió de la Guerra Civil, l’autor traça un recorregut per episodis aparentment dispersos i els enllaça a través de la investigació històrica, tot dialogant amb disciplines com l’arqueologia, l’antropologia forense i el testimoniatge. No defalleix, el just autor, en la seva recerca que ens transporta entre les ombres d’una època obscura, però sempre aportant esperança. En aquest darrer volum repassa, síquia per síquia, totes les troballes fetes a Son Coletes; incloent-hi un llistat de víctimes de la repressió a Manacor identificades així com les exhumades, amb possibilitat de ser identificades qualque dia.
Certament, si no existís en Tugores, l’hauríem d’inventar. Manacor hauria d’estar enormement agraït a la seva feina incansable d’investigació, a la seva voluntat de deixar per escrit aquella història que tantes vegades han intentat silenciar. Essent conscients d’aquesta gran tasca i sabent que les institucions sempre solen anar tard en els reconeixements dels seus conciutadans, no està de més recordar a qui pertoqui que un poble que s’estima a si mateix hauria de saber reconèixer quan és hora les persones que com Tugores han contribuït al coneixement de la nostra història i han bastit ponts per recobrar la convivència perduda.
