skip to Main Content

Un que arriba i un que se’n va. Un 2024 ple d’incògnites.

*Foto de Gage Skidmore

Indigneu-vos. Pep Barrull

Quasi la meitat de la població mundial viurà eleccions (la Unió Europea, Rússia, els EUA, Taiwan, l’Índia…) i a escala més local i propera, també.
Porto Cristo viurà un referèndum per tal que la seva ciutadania pugui decidir lliurement el seu futur? Deixaran de jugar al moix i a la rata AiPC i MÉS, i ho faran possible amb permís de la resta de partits?
S’aprovarà un pressupost municipal a Manacor? O anirem a la paràlisi de l’administració? El seu batle, Miquel Oliver, farà les paus amb Núria Hinojosa i s’aconseguirà una majoria estable a l’Ajuntament? O tal vegada seguirem pel pedregar?
Les eleccions més properes tendran lloc a Taiwan el 13 d’aquest mes i el seu resultat obre un futur incert. Els vencedors de les eleccions seran els partidaris de l’independentisme o els proxinesos. En cas de victòria dels primers, quina serà l’actitud de la Xina? Podria atacar Taiwan i incorporar-la al territori continental? Quina seria la reacció dels EUA, Japó, Corea del Sud i aliats? La Xina en el darrer congrés del Partit Comunista i únic, deixà palès que Taiwan és xinesa… Ja falta poc.
En el cas de Rússia no hi ha cap dubte que Putin guanyarà les eleccions (l’oposició omple les presons amb llargues condemnes). Sense oposició, sense llibertat d’opinió ni de premsa, el resultat està cantat. Així, es mantendrà un estat autoritari i autocràtic que continuarà defensant el somni zarista.
El juny la Unió Europea celebrarà eleccions al Parlament Europeu i es presenten amb moltes incògnites. Continuarà creixent l’extrema dreta? Ho farà a costa de la dreta tradicional? Quin paper jugarà l’esquerra? En cas de sumar majoria la dreta i l’extrema dreta formaran aliança? Seguirà endavant amb el procés d’entrada de nous socis, o quedarà en punt mort? Ens hi jugam mantenir i continuar avançant en la consolidació dels drets socials i el respecte als drets fonamentals. Segurament una certesa hi haurà, Cs desapareixerà del panorama polític.
L’Índia, el país més poblat del món anirà a les urnes i es veurà si l’actual majoria nacionalista hindú es manté en el poder. Si els resultats afecten les relacions i equilibris amb minories importants, especialment la musulmana.
I finalment hi haurà eleccions el 5 de novembre als EUA. Trump pretén ser el candidat dels republicans (i és el favorit) però… Ara mateix hi ha dos estats que deixen fóra de les votacions per la nominació republicana a Trump, per delicte d’insurrecció (l’assalt al Congrés dels EUA) i aquest ha presentat recurs al Tribunal Suprem on hi ha una majoria conservadora, amb 3 magistrats nomenats per Trump i caldrà veure quin serà el pronunciament d’aquest tribunal (previsiblement la sentència serà favorable a Trump), però al marge té 4 judicis pendents. Qualcun el podria deixar fora de la cursa de les presidencials, altres per delictes fiscals podrien malmetre la seva imatge i perdre les eleccions davant Biden, el candidat demòcrata. Als EUA, país més poderós del món, el seu resultat podria determinar moltes coses: un canvi de política a l’extrema dreta, aliances que la reforçarien, més tensió en un món ja molt tensat, reforçament d’alguns conflictes bèl·lics, etc.
La guerra de Putin contra Ucraïna, pràcticament estancada tot el 2023, sense avenços de cap dels dos estats, castigant la població civil i les infraestructures energètiques com a armes de guerra i amb uns costos increïbles no pot durar molt. Caldrà trobar una sortida, tot i que ningú sap en quina direcció. Ara mateix Biden no aconsegueix que els republicans l’hi aprovin un nou paquet d’ajuda militar de 61.000 milions de dòlars, o a la mateixa Unió Europea, on Hongria veta una ajuda militar per valor de 50.000 milions d’euros. Així les coses caldrà trobar un desllorigador, sense avenços i amb uns costos desmesurats.
O el “genocidi” que Israel està cometent a Gaza (22.000 morts, milers de desapareguts, 9.000 nins morts, una destrucció d’infraestructures civils), falta d’aliments, aigua, medicines, energia, etc.) i que ja dificulta als aliats del poble jueu justificar. Hamàs amb el seu cruel atac i més de 1400 morts no justifiquen la massacre de palestins. Sud-àfrica ha presentat una demanda internacional contra el genocidi que s’està cometent, Netanyahu ha vist com el Tribunal Suprem ha tombat la seva reforma judicial (això el debilita políticament i el deixa a un pas del judici per corrupció). Difícil serà trobar una sortida, però serà inevitable, i passarà pel reconeixement de dos estats, el jueu i el palestí.
Un panorama molt obert i conflictiu. Molts reptes que caldrà superar.

Back To Top
Search