Xuetes, l’ocàs d’una estirp

Segons dades extretes de l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat), a partir de la revisió del padró de l’1 de gener de 2020, a Manacor queden poc més de 1.000 persones amb llinatges xuetes, i només 126 que els hi tenguin tots dos

Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls. Aquesta era la malèfica llista que molts d’infants mallorquins aprenien de memòria per tenir ben clar qui eren els xuetes del seu poble i per anar alerta a no entremesclar-s’hi gaire.
Els historiadors Lleonard Muntaner i Guillem Mayol ens en parlen profusament en aquest número de Cent per Cent. Nosaltres, en aquest article, mirarem d’aclarir quina és la presència estadística, a partir de les dades del padró de l’1 de gener de 2020 de l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat) dels llinatges xuetes a Manacor.

Abans d’encetar l’anàlisi de l’estadística hem de convenir que el llinatge Martí, tot i forma clarament part de la llista dels 15 llinatges estigmatitzats com a descendents de jueus conversos, no és tengut per la majoria de la població com a xueta, un fet que explicaria, per exemple, la seva escassa incidència en persones amb dos llinatges xuetes. Només 9 de les 159 persones (que són moltes dins l’univers xueta manacorí actual) que duen el llinatge Martí el comparteixen amb un altre llinatge xueta. Pel que fa al llinatge Cortès, no hi ha dubte que és tengut com a xueta, però amb un matís, només quan es tracta d’un llinatge català. Si l’origen és castellà, perd automàticament la consideració de xueta.

Fets aquests dos matisos, podem dedur que a Manacor, l’any 2020 hi havia 450 persones que eren d’ancestres xuetes en el seu primer llinatge; 450 que ho eren de segon i només 126 que ho fossin de primer i de segon. No hem tengut accés a les edats de les persones que mantenen encara la combinació de dos llinatges xuetes, però no és gens agosarat pensar que la mitjana d’edat és elevada. Parlam, idò, a l’entorn de 1.000 persones que a Manacor conserven, com a mínim un dels dos llinatges xuetes.

Cal tenir present que dels quinze llinatges, Valleriola és avui inexistent, no sols a Manacor, sinó a tota l’illa. En canvi, Valentí i Tarongí són dos llinatges xuetes que s’han perdut completament a Manacor, tot i que a Mallorca si que en queden encara.

Els dos llinatges xuetes més potents a Manacor, els més freqüents, són sens dubte Fuster i Forteza (amb algun Fortesa normativitzat i un Fortè que també podria representar una grafia desviada de l’original Fortesa), seguits d’Aguiló, Pomar i Pinya (la majoria en la seva grafia no normativa Piña). Molt més poc presents a l’estadística són altres llinatges com ara Bonnín, Miró, Picó, Segura i Valls.

Una altra dada curiosa ens indica que Segura no forma part en cap cas de cap combinació de doble llinatge xueta, un fet motivat, segurament, per l’escassa presència d’aquest llinatge a Manacor. Només 27 persones el duen.

És molt clar que a Mallorca resten encara moltíssims de llinatges de clara gènesi jueva: Salom, Homar, Abraham… Alguns d’aquests es troben a Manacor i no sols això, sinó que també es troba algun cas de doble combinació, com un Salom Fuster, o més encara amb Homar (tres casos de Martí Homar i tres de Fuster Homar). Cal tenir present, a més, que l’estigma va arribar a ser tan gran que ja en ple segle XX hi hagué qualque Pomar que, per deixar de ser vist com a xueta es va canviar el llinatge per Homar.

L’endogàmia de la nissaga xueta a Manacor sembla que va començar a estroncar-se a partir de la segona meitat del segle XX, fins al punt que avui resten a Manacor només 126 persones amb els dos llinatges xuetes. Cal tenir present, però, que el trencament d’aquesta endogàmia va ser complicat de dur a terme dins Manacor mateix, i és per això que es troben moltes de combinacions de llinatges xuetes amb llinatges castellans, o fins i tot amb llinatges de persones procedents d’altres viles de Mallorca. La mescla sanguínia entre els manacorins “cristians” i els descendents dels jueus conversos no va ser possible gairebé fins el darrer terç del segle passat.

Encara que només Palma i Inca conservassin els respectius calls, el cert és que a Manacor la nissaga xueta s’ha destacat per la seva activitat comercial en els carrers més cèntrics de Manacor, com ara el carrer del Pou Fondo o el del Mercadal i el d’en Bosch. Les clàssiques joieries, però també botigues de roba, merceries, parament de la llar, ferreteries… són encara avui regentades per persones amb llinatges d’ascendència xueta. Igual que durant molts d’anys han regentat també negocis de compra i venda de productes agrícoles com ara l’ametla. Sens dubte, la nissaga xueta ha contribuït sempre a dinamitzar el teixit social i comercial de les viles de Mallorca. A Manacor, Pistoleta, Butzetó, Mosca, Tabaquer, Xim… entre molts d’altres han estat malnoms també tradicionalment lligats a la nissaga xueta, protagonista d’una pàgina de la història que no podem oblidar si volem conèixer de primera mà qui som i d’on venim.

Tot i que encara avui resten molts d’aquests llinatges entre la població manacorina, hom té la impressió que la flama xueta s’extingeix dins el temps que ve. I tanmateix, es percep que el dolor per l’estigmatització, l’escarni públic, la discriminació i la burla ha estat fort. I ho és encara.