skip to Main Content

“Que de cada vegada hi hagi més dones científiques és bo i demostra que anam cap a una societat més igualitària”

Esther Griesbach (Nüremberg, Alemanya, 1988) va viure a Porto Cristo uns deu anys i va anar a l’institut a Manacor. És doctora en biologia molecular i treballa al suís Friederich Miescher Institute for Biomedical Research, al grup de Jeffrey Chao. Ens explica què fa i com ha canviat el paper de la dona científica.

Primer de tot, ens podries explicar en què consisteix la teva feina?
Jo faig feina amb ARN, que supòs que ara a tothom li sona per la vacuna contra la COVID-19. Feim ciència bàsica, és a dir, no feim ciència aplicada sinó que intentam entendre com funciona i en el nostre cas en concret intentam entendre els processos moleculars dins la cèl·lula. Per començar, hem de saber que l’ADN és la informació genètica que es troba dins les nostres cèl·lules i que cada cèl·lula té la mateixa informació genètica. Després hi ha diferents tipus de cèl·lules, com les de la pell o les dels òrgans, que encara que tinguin la mateixa informació genètica, són diferents perquè dins cada cèl·lula s’activen gens diferents. A l’ADN te l’has d’imaginar com una cadena d’anelles de quatre colors diferents i si s’estén, tens dos metres de cadena feta de repeticions d’anelles i una part d’aquesta cadena és un gen. Quan vaig començar el màster vaig fer feina en un projecte per intentar entendre on comença i acaba un gen. És important saber que l’ADN sempre està dins el nucli de la cèl·lula i no pot sortir mai; ens hem d’imaginar que és com una biblioteca amb tots els llibres i cada un és un gen, però no te’n pots endur el llibre sinó només una còpia. Aquesta seria l’ARN. Per això, però, necessites un enzim, que seria la “persona” que va fins al nucli i cerca el principi del gen per començar a copiar la seqüència. Aquesta còpia és l’ARN, que la duim al citoplasma i és la informació que s’utilitza per fer una proteïna. El que més em fascina, però, és que quan l’ARN es transporta fora del nucli i arriba al citoplasma tens el ribosoma que llegeix la informació de l’ARN i a cada tres anelles de la cadena d’ARN donen informació per un aminoàcid d’una proteïna. Per exemple, la vacuna ARN té la informació necessària per generar una proteïna vírica. Si aquest ARN s’introdueix dins les nostres cèl·lules, la maquinària de la nostra cèl·lula llegeix la informació d’aquest ARN i produeix la proteïna vírica. El nostre sistema immunitari reconeix aquesta proteïna i produïm anticossos per eliminar-la.

Però no treballes en la vacuna…
No, jo intent entendre com surt l’ARN del nucli de la cèl·lula, perquè és com un departament que necessita petites portes per les quals l’ARN surt. Al nostre laboratori utilitzam la microscopía i visualitzam com es transporta l’ARN. Intentam entendre que és el que fa que es transporti de maneres diferents des del nucli. Feim feina amb cèl·lules vives i així podem veure on es copia l’ADN per fer l’ARN i després podem seguir com va fins al citoplasma. Per exemple serveix en el cas que una malaltia sigui causada per un grup d’ARN, si entenem com surt, podríem bloquejar-lo i curar la malaltia.

Per què biologia?
Sempre m’havia interessat saber com pot ser que el nostre cos funcioni tan bé i també les plantes. Sempre m’havia interessat això, tot i que hi va haver un moment en què vaig pensar si estudiar medicina. Al final, però, em vaig decantar per la biologia.

I per què biologia molecular?
El darrer any de carrera vaig agafar les optatives de bioquímica, que en aquell temps no les podies estudiar fins als darrers anys. En aquell curs vaig fer les classes de primer de bioquímica i va ser quan vaig conèixer la biologia molecular i vaig veure que era el que m’agradava més. I quan em varen explicar les proteïnes i l’ARN vaig entendre que era el que volia fer. Per acabar bioquímica vaig fer un any més, fent així sis anys. El que, per alguns, és un disbarat. A més a més, a segon de biologia vaig començar a fer feina a un laboratori quan tenia temps, ajudava amb un projecte.

Suïssa, Anglaterra i Suïssa una altra vegada… Per què?
Després de la carrera vaig anar a fer un màster a Suïssa per poder fer un doctorat. El vaig fer a un laboratori que fan feina amb ARN i vaig estar un any i mig a Berna, després del màster vaig quedar vuit mesos fent-hi feina mentre cercava places per poder fer el doctorat. La plaça la vaig trobar a Oxford, a un laboratori que també feien feina amb ARN. Hi vaig estar cinc anys i mig, quatre anys fent el doctorat i un i mig acabant el projecte. L’any 2021 vaig tornar a Suïssa, al laboratori de’n Jeffrey Chao, per aprendre a visualitzar molècules d’ARN dins cèl·lules vives, que és l’especialització del nostre laboratori, per estudiar el metabolisme de l’ARN de forma més directa.

Vares partir per què aquí no hi havia oportunitats?
Sí que n’hi ha, d’oportunitats, però jo volia fer feina d’una cosa específica. De fet, a Espanya hi ha laboratoris molt bons per fer recerca amb ARN. Ara bé, crec que hi ha menys doblers per la recerca. Per exemple, a Anglaterra vaig haver de demanar una beca i aquí, a Suïssa, també, i me l’han donat. A Espanya és més difícil que te les donin perquè n’hi ha menys, però n’hi ha. Jo vull que la gent llegeixi això i que serveixi d’inspiració.

Les coses canvien, però tradicionalment la ciència era considerada un món d’homes. T’ha afectat mai aquesta idea?
La veritat és que no. Mai m’he sentit diferent per ser una dona, però sé de dones que han tengut problemes. En els països dels quals estam xerrant, Espanya, Suïssa, Anglaterra o els Estats Units, mai he notat que em tractassin diferent. I això està canviant. A la ciència es valora la persona pel que és i la ciència que fa, i el fet de ser dona o home no ha estat important. Hi ha dones que quan tenen fills han d’estar un parell de mesos a ca seva i quan tenen els fills tornen a la feina els vespres perquè durant el dia tenen altres ocupacions. Però encara hi ha dificultat en aquest sentit, perquè moltes vegades, les beques, només les pots demanar durant uns determinats anys després de fer el doctorat i si tens fills en aquest temps, el projecte s’allarga i no basten els doblers per acabar. Això canvia. Per exemple, a Suïssa hi ha una beca específica per a dones i dura més temps, volen més igualtat.

Creus que hi hauria d’haver més dones científiques? Abans et deia que sembla que de cada vegada n’hi ha més, però no sé si és així…
Jo crec que sí. Al nostre laboratori som més dones que homes i a un altre que està al costat del nostre, tot són dones. També n’hi ha que són més homes, però ara hi comença a haver més dones a la ciència. Si mires qui són els caps dels grups d’investigació, són més professores. A més, un dia vaig anar a una presentació a Suïssa on tot eren dones, professores i mares. Varen explicar les dificultats que havien tingut, un fet que consider que ajuda a mostrar que és possible ser científica i tenir una família. És una feina i t’ha d’agradar, però la teva vida no només ha de ser feina.

Entenc que és positiu per a la ciència, però també per a la societat…
Exacte. Jo crec que la conferència d’aquestes dones que et deia ara va ser molt bona en aquest sentit. Moltes dones que són científiques i que encara no tenen fills, varen poder veure com unes altres dones, que són molt bones científiques, ho poden compaginar. I això et motiva i et fa veure que és possible. El problema, crec, és el fet que en la feina de laboratori els experiments o projectes són llargs i t’has d’organitzar molt bé. Tot i això, que de cada vegada hi hagi més dones científiques és bo perquè demostra que anam cap a una societat més igualitària.

Les noves generacions tenen un ventall més ampli de referents?
Jo crec que sí. Perquè clar, tota la gent que neix ara, quan vagi a la universitat serà més normal que hi hagi el mateix nombre d’homes que de dones. Tenir família és molt normal i ho serà més.

Voldries afegir qualque cosa més?
Podria afegir que si a qualcú li fa moltíssimes ganes fer feina en recerca, que ho faci i ho intenti. A qualque lloc trobaran el que volen. No s’han de desmotivar per comentaris que se senten com aquest, per exemple, que si ets dona ho tendràs més difícil.

Back To Top
Search