skip to Main Content

El Comitè de Son Coletes reclama l’obertura de fosses a Manacor

La cançó, la paraula i l’emoció s’ajuntaren diumenge passat per forja la baula de la memòria que lliga la cadena del present amb la del passat.

Més d’un centenar de persones es va trobar al Cementeri de Son Coletes per recordar les víctimes del feixisme a Manacor. Marga Ros i Víctor Tugores foren els encarregats de donar el sus musical a un acte que comptà també amb la participació d’Emmi Finozzi i Alícia Olivares, d’Andreu Galmés i de Maria Antònia Gomila. Especialment apladudida fou la glosadora Maribel Servera, les dèciemes de la qual reproduïm en aquest mateix número.

Entre les persones que intervingueren a l’acte hi hagué també l’historiador porrerenc Tomeu Garí, el qual es referí a les actuacions del feixisme a Porreres i recordà les paraules cruels d’un dels botxins: “Ens assèiem en una especie de tribunal, després els fèiem beure oli de rici. Els pegàvem quatre tirs als peus perquè ballassin i perquè l’oli fes el seu efecte. Quan s’havien cagat de por els pegàvem el tir de gràcia”.

Carme Relat, neboda del milicià Tomàs Relat també adreçà una carta al seu oncle desaparegut a Mallorca després del desembarcament de les tropes del capità Bayo.

Carles Buxadé, nebot de les infermeres i germanes Daría i Mercedes Buxadé, transmeté també a través del Comitè de Son Coletes una emotiva carta en la qual reclamava, una vegada més, justícia contra la ignomínia que patiren les seves ties.

L’encarregada de llegir enguany el manifest del Comitè de Son Coletes fou Margalida Gelabert, de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor. El manifest encetava amb la recordança de la fita que ha suposat l’obertura de la fossa comuna de Porreres, i seguia després amb uns minuts de memòria per a Aurora Picornell i les Roges del Molinar, a més de les ja esmentades cinc infermeres de la Creu Roja que moriren assassinades en el cementeri manacorí. El manifest acabava demanant a les tres administracions que després de Porreres venguessin Palma i Manacor.

Els encarregats de conduir l’acte foren el professor Pere Grimalt i la periodista Mercè Pinya.

Al costat del mural d’Andreu Frau i Jaume Ramis, un gran panell recollia els noms de tots els morts al terme de Manacor que fins ara s’han pogut documentar. L’acte acabà amb la tradicional amollada de coloms, signe de pau i llibertat.

A l’acte hi acudiren Catalina Riera i Mateu Juan, membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Manacor. No hi va ser el batle Pedro Rosselló, però sí que s’hi pogueren veure regidors Joan Llodrà o Sebastià Llodrà, o la ja exregidora socialista Amanda Fernández.

L’emoció, un any més, va ser la tònica general en l’acte pioner pel que fa a la recuperació de la memòria històrica a Mallorca. Cal recordar que els impulsors d’aquest acte, gairebé encara en el tardofranquisme, foren lluitadors del temps de la guerra i la postguerra, avui ja tots desapareguts: Andreu Pasqual, Frau; Miquel Sunyer, Bulla; i Joan Rosselló, Bala; a banda d’altres noms igualment rellevants, com el de Jaume Santandreu o el de Joan Galmés, Cuixa, desaparegut recentment.

Back To Top
×Close search
Search