Els felanitxers ens conten com veuen ells les relacions del seu poble amb Manacor

[pullquote] Diferents testimonis responen: Com creis que han estat històricament les relacions entre felanitxers i manacorins? I actualment com són?
[/pullquote]“Un temps els manacorins ens tenien enveja perquè teníem els carrers asfaltats”

A Can Felia hi ha una taulada de felanitxers de mitjana edat. Conversam amb en Joan, en Bernat, en Toni, en Sebastià. “Un temps els manacorins ens tenien enveja perquè teníem els carrers asfaltats. Hi havia rivalitat, com a molts de pobles.” Diuen que actualment és diferent, i, rient, afegeixen que s’han girat les tornes: “Avui els felanitxers hem d’anar a comprar a Manacor, hi hem d’anar a córrer perquè aquí no tenim hipòdrom…”

Un temps la gent deia: “Tancau la senalleta que vénen els manacorers”

Biel Ros diu que ha fet feina molts anys a Manacor i que troba que les relacions avui en dia són bones. No obstant això recorda una sèrie de tòpics de quan ell era més jove. “Abans la gent deia: tancau la senalleta que vénen els manacorers. També hi ha un acudit antic que diu: Què diu un manacorer quan veu un pollastre? No diu res, el s’endu.”

“Hem estat abocats a la idea de ser pobles rivals, però això només és una inèrcia”

Glòria Julià és felanitxera, professora de català, poeta i cantant.

Ella diu que: “Tradicionalment, com la majoria de pobles veïns, hem estat abocats a la idea de ser pobles rivals.” Però creu que això és una inèrcia. Diu que: “Actualment les persones de Manacor i Felanitx valoram tot allò que surt del poble veí. Com més amics, més endins!”

“Sempre hi havia truis entre manacorins i felanitxers”

Miquel Servera és de pare manacorí i mare felanitxera. Ens parla de quan son pare era jove. “Eren una colla de manacorins que festjaven amb felanitxeres, i quan anaven per Felanitx sempre tenien truis.” Diu que actualment això ha canviat. “Basta mirar les festes. El Cosso és ple de manacorins, i de la mateixa manera els felanitxers van a Manacor per Sant Antoni.”