skip to Main Content
50 Anys Del Triomf De La Unidad Popular A Xile: El Mestratge De Salvador Allende

50 anys del triomf de la Unidad Popular a Xile: el mestratge de Salvador Allende

Montserrat Nadal
Dia 11 de setembre de 1973 dos avions sobrevolen Santiago amb una ordre molt concreta: bombardejar el palau presidencial. El president constitucional Salvador Allende i els seus col·laboradors més propers resisteixen al palau de La Moneda. Poc temps després l’edifici crema, les flames s’escampen arreu, la destrucció és total. Serà la manera com passarà a la posteritat el cop d’estat que va derrocar el govern de la Unidad Popular, que amb la seva arribada al poder l’any 1970 posava en marxa la “via xilena al socialisme”. Durant els tres anys del govern d’Allende, Xile va ser sotmès a un bloqueig econòmic sense precedents, amb atemptats, sabotatges i vaga de comerciants, latifundistes i el transport privat. Escassesa de queviures, mercat negre, acaparament de productes alimentaris; en una paraula, el terreny propici per a un cop d’estat que es va produir el setembre de 1973.
Malgrat tot, el govern i el seu president no varen fer anques enrere en els principis damunt els quals s’havia aixecat la via xilena al socialisme: respecte a la legalitat, ampliació de les llibertats socials, exercici de les llibertats polítiques, rebuig a la violència i socialització dels mitjans de producció. Una experiència que va condensar la realitat llatinoamericana, i a la qual es varen dirigir totes les mirades del continent.
Els partits de l’oposició varen desplegar una acció destinada a legitimar un cop d’estat i es decantaren per la violència com a mecanisme d’acció política. Malgrat això, Allende no va deixar d’assenyalar mai la seva lleialtat a l’ordre constitucional.
En un discurs davant el Gran Temple de la Gran Lògia de Xile, deia això: “No volem la violència. No necessitam la violència (…) Són altres que poden emprar la violència, perquè tenen els mitjans per a usar-la. Nosaltres somniam en un govern fort, però en un govern fort que no estigui fonamentat en la força de les armes, sinó en la força moral, en la unitat d’un poble, en la responsabilitat col·lectiva. En el fet que l’home entengui que la dona no només és un motiu de plaer o d’explotació. Somniam en una societat diferent i volem lluitar per ella…”.
Allende va ser objectiu polític de la dreta. Les crítiques varen barrejar la seva vida personal amb la militància, amb l’objectiu de desacreditar, posar en entredit els seus principis, cercar les contradiccions. Aquests foren els ingredients d’una campanya que va durar dècades a càrrec del diari de l’oligarquia, El Mercurio, que no perdia calada per a calumniar-lo.
Més enllà de la seva insubornable militància política socialista, Allende encarnava el sentit comú del poble xilè; cosa que explica el seu lideratge. Va ser un home proper, amic dels seus amics, crític i enemic noble, rebutjava els afalagadors. Els seus actes demostraven coherència, entrega i principis ètics. La dreta, fins i tot després de l’11 de setembre, no ha pogut emmetzinar la seva vida. Per votació popular, Salvador Allende ha estat declarat el personatge més destacat de la història del segle XX xilè.
50 anys després del triomf de la Unidad Popular cal rescatar el pensament d’Allende. Gairebé tota l’esquerra reivindica el seu ideari, però molts són incapaços d’assumir la seva coherència i la fermesa de la seves conviccions. Les seves aportacions constitueixen una gran part del bagatge damunt el qual es construeix avui l’alternativa antiimperialista, socialista i anticapitalista. El somni d’Allende continua ben viu.

*Aquest article ha estat elaborat amb la informació obtinguda a “El pensamiento de Salvador Allende a 50 años de la Unidad Popular”, de Marcos Roitman.

Back To Top
×Close search
Search