“A sa Coma hi cercam les fosses de guerra i a Son Coletes hi descobrim un gran centre de repressió”

L’arqueòleg Cesc Busquets és el coordinador tècnic del quart pla de fosses de Balears. També dirigeix les excavacions a sa Coma i a Son Coletes. Parlam amb ell del que s’espera aconseguir en aquests dos punts de la guerra i la repressió franquista a Mallorca.

Ja ha aparegut algun indici o cap resta a sa Coma?
En aquesta fase 1 el que feim és entendre i comprovar la dinàmica del que va passar en aquesta platja. A partir de la documentació que existeix i dels estudis històrics, vàrem fer una campanya amb georadar que es va fer el 2022. Es varen marcar diverses alteracions a la platja. Ara comprovam que les alteracions que es varen marcar amb el georadar corresponen a possibles fosses damunt l’arena. De moment, els sondatges indiquen els diferents nivells de sedimentació de la platja. No han aparegut restes òssies ni material, però anam coneixent el funcionament d’aquesta àrea.

Parlam d’una fossa o de diverses?
Ara treballam en quatre grans àrees per ubicar les diverses fosses que s’han documentat. No hauríem de parlar de la fossa de sa Coma, seria més indicat pensar en les diverses fosses que hi ha en aquesta platja. Per documentació, per allò que ha arribat a través dels testimonis, sabem que hi havia una gran síquia, una gran rasa oberta. Però també sabem que hi havia moltes tombes individuals on els milicians enterraven els companys caiguts en combat. Aquest va ser un lloc important, el comandament de Bayo s’ubicava a les cases de sa Coma. Molt a prop, hi havia el centre de comunicacions, amb el telègraf, davant la platja hi havia els hidroavions, els vaixells… I fins aquí hi arribaven combatents morts. Per tant, parlaríem de moltes fosses amb combatents caiguts al front. A més, aquí també s’hi va fer un gran enterrament el 4 de setembre. Després del reembarcament, quan els falangistes varen fer la darrera passada i trobaren cadàvers escampats, segurament els duen aquí, a sa Coma.

El turisme i tot el que hi passa a sa Coma, pot suposar un obstacle?
Aquesta platja està molt antropitzada. Es va urbanitzar a partir dels anys 70 i està oberta a la mar, als temporals i a les llevantades. Potser això ha fet que l’orografia s’hagi alterat o que la mar s’hagi engolit part de les restes. Per aquest motiu és tan important aquesta fase 1, per saber quina ha estat la dinàmica de la platja en els darrers 80 anys. En tenir els resultats, després de l’estiu, plantejarem l’obertura de les possibles fosses.

La degradació de les restes podria fer inviable l’anàlisi d’ADN?
El problema de conservació dels ossos no ens preocupa. Ens preocupa més el fet que les restes hagin pogut desaparèixer cap a la mar. El que és important, és aconseguir trobar els ossos. El problema no és la salinització de l’ADN. Hi ha llocs on la sal de la mar ha fet que es conservin millor les restes, i en altres llocs la mar ha malmès les restes. Però no és cert que pel fet que els ossos siguin a la platja, l’ADN estigui malmès.

Quines diferències hi haurà amb el que s’ha trobat a Son Coletes?
La gran diferència és que els morts que són dins les fosses de sa Coma són baixes de guerra. Hi pot haver molta metralla, restes del moment de la batalla. Podrien aparèixer coses molt semblants a les fosses que s’han excavat al voltant de la batalla de l’Ebre o del front del Segre. Hi trobam restes de soldats o milicians morts en batalla. Aquesta és la gran diferència amb les fosses de repressió pura i dura.

A sa Coma, per tant, no hi hauria víctimes de la repressió?
Sí que n’hi pot haver. Que sigui la fossa del front de guerra no vol dir que no hi hagi morts per repressió, afusellats allà mateix. Però la gran majoria seran combatents que moriren a la batalla.

És possible quants morts es varen enterrar a la fossa de sa Coma?
Hi ha un ball de xifres i de números que no ens resulta fiable. Tant en el bàndol republicà com en el bàndol feixista el nombre de baixes servia de propaganda de guerra. No hem d’oblidar que sa Coma era el centre d’operacions del bàndol republicà durant les tres setmanes que va durar la batalla de Mallorca. Un lloc on hi havia tot el comandament de Bayo i els seus suboficials. Els morts enterrats s’intentaven ocultar.

El bàndol franquista feia el mateix?
Va intentar magnificar la xifra dels milicians morts i dels republicans que varen quedar aquí. Saber quants cossos hi ha davall l’arena és impossible amb les dades que tenim ara. La Generalitat de Catalunya, de moment, ha localitzat unes trenta famílies que cerquen els seus avantpassats aquí. Però també hi ha víctimes que són de Mallorca, Menorca i Eivissa. I també de l’estranger.

Alguns dels que varen arribar a sa Coma amb el capità Bayo varen acabar a Son Coletes…
En el moment de la batalla, no hi ha llistats de baixes concretes, ni de desapareguts. És una tasca en la qual hi fan feina molts historiadors. Antoni Tugores, Josep Cortès, Jaume Miró, Gonzalo Verger estan intentant posar noms a les baixes. Ara tenim molt pocs noms. Coneixem els que no varen poder reembarcar per retornar cap a Barcelona. A més de les cinc infermeres, hi havia un grup format per uns quinze homes que estan fotografiats amb elles al pati de Sa Graduada.
Si parlam de les cinc infermeres, quines passes queden per fer per confirmar que han aparegut les restes de tres d’elles?
Encara feim feina sobre el terreny a Son Coletes amb aquesta qüestió, després s’ha de fer l’estudi antropològic de les restes i més endavant haurem de fer els encreuaments genètics. A partir de tot això podrem acabar de resoldre incògnites i podríem identificar aquest grup de tres restes de sexe femení que han aparegut en una síquia de Son Coletes. Encara queden passes.

Amb el que sabem fins ara, Son Coletes podria destapar-se com el gran centre de la repressió a Mallorca?
A Son Coletes s’està confirmant el que havien deixat bastant clar les darreres campanyes. Va ser un centre molt important de repressió. Hi han sortit moltes víctimes i moltes de les persones que cercàvem. Les sorpreses sempre són interessants. Surt a la llum el que va passar. Però a Mallorca hi varen existir tres grans centres de repressió. Els de Palma, Porreres i Manacor.

Deu dies d’excavacions, però l’obertura es farà després de la temporada turística

Aquesta primera intervenció, que va comença dijous dia 23 de març, tendrà una durada aproximada de deu dies i anirà acompanyada d’una segona fase, programada per a després de l’estiu. Així ho ha acordat el Govern amb l’Ajuntament de Sant Llorenç i el sector turístic del municipi. Actualment, els treballs consisteixen en l’obertura de prospeccions, rases i sondejos de comprovació arqueològica mitjançant l’excavació de quatre zones ubicades a la platja de sa Coma i també en el camí d’accés a l’espai natural de la Punta de n’Amer.