Carlota Gurt (Barcelona, 1975), escriptora, traductora, articulista i col·laboradora de diversos mitjans de comunicació, presentarà a Món de Llibres, dia 22 de setembre a les 19 h, el seu nou recull de contes intitulat Biografia del foc (Grup 62, 2023), un “autèntic retaule de les relacions humanes” on hi desfilen “herois de l’angoixa i esclaus de l’amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran”.
Quins avantatges tenen els gèneres curts respecte dels llargs?
Doncs mira, jo crec que el gènere curt té diversos avantatges per tothom. Com a escriptor, et permet una variació de temes més gran, en el sentit que quan estàs a dins d’una novel·la hi ha un argument, un to, i t’hi has de comprometre. Els contes, en canvi, permeten més llibertat, perquè no t’has de limitar a una sola manera de narrar una única història. També et permeten treballar de manera mental: els pots tenir tots dins del cap i, sense gairebé planificar, els pots rematar. En canvi, quan escrius una novel·la sempre necessites esquemes, papers, fitxes… Per a començar i agafar ofici, el conte és meravellós. A més, amb els temps que corren, que tenim l’atenció… així, una mica dividida… Ens costa llegir moltes pàgines seguides, perquè tenim el mòbil i mil altres distraccions. I el conte és un gènere que crec que va molt amb els temps actuals, amb el tipus de ritme que portem, perquè pots anar llegint-los a poc a poc durant dies. I també serveixen com a porta d’entrada a l’univers dels autors.
I és curiós perquè, realment, a les editorials els costa apostar pels llibres de relats…
Sí, hi ha aquesta mena d’idea que els contes venen menys. Jo no ho sé, però vaja, si mires ara mateix els més venuts d’aquesta setmana del Gremi d’Editors de Catalunya, hi ha 3 llibres que són de contes. A més, nosaltres venim d’una tradició contística molt forta. Hi ha altres llocs, com Itàlia, que són una mica més reticents amb els contes, no hi ha tanta tradició. Però aquí, cony, tenim la Rodoreda, el Monzó, el Pàmies, el Calders…
Aquests noms em duen a la propera pregunta: quines són les vostres influències? Vos situau en la tradició anglosaxona o beveu d’altres fonts?
Això de les influències és una mica difícil, perquè una cosa és el que t’agrada i l’altre és el que fas. Per exemple, a mi Bernhard m’agrada molt, però el que passa és que no pots fer de Thomas Bernhard perquè és inimitable i tot pot quedar una cosa molt epigonal. De dones, m’agraden molt Fleur Jaeggy, que ha fet contes i també novel·la breu o Agota Kristof, que són dues dones que escriuen en un to molt dur. També m’agrada Cortázar, els seus contes em semblen brillants Però a la tradició americana, tipus Carver o Cheever, hi veig els mèrits, però no és la literatura que em mou.
Al títol del llibre hi trobam la paraula biografia, fet que ens pot temptar de pensar que escriviu autoficció. Hem d’identificar la veu narradora amb Carlota Gurt?
Jo sempre afirmo que no faig autoficció, però que, d’alguna manera, les coses que escric parteixen de qui sóc i de les coses que em passen, però vaja, crec que això ho pots aplicar a qualsevol autor en major o menor mesura. Per posar un exemple, imagina’t que estàs en una relació de parella que et sents atrapat, no? I llavors fas un conte sobre algú que està tancat a una presó. En el fons, estàs parlant de la teva situació, i el que el que et mou a escriure aquell text és parlar del teu atrapament vital, però després, al conte, no hi ha el teu personatge. Jo sempre dic que, al final, el que faig és retallar emocions i situacions de la vida real i enganxar-les en un altre escenari. Per exemple, hi ha un conte que va sobre la meva mare, i en el conte la meva mare és morta i a la vida real no.
Heu declarat que, a pesar de la vostra autoexigència, estau contenta d’aquest llibre. Heu trobat, a la fi, la fórmula encertada?
Des de fora sempre em diuen que soc molt exigent. Jo, en general, estic poc satisfeta de les coses que faig. Per exemple, traduint. No em considero una mala traductora, però tampoc una traductora excepcional, tot i que hi ha gent que m’hi considera i m’ho diuen i m’ho repeteixen, eh? Però una cosa és el que diuen els altres i una altra el que tu sents. Llavors, també em passa amb la meva feina com a escriptora. Ara, aquest últim llibre, m’agrada, i és com una novetat, això de publicar un llibre que m’agradi! Perquè Sola i els altres contes sí que tenen virtuts, però tenia aquella sensació que podien ser molt millors. Em fa fins i tot vergonya dir-ho, com si fos gairebé un senyal d’arrogància.
Presentareu Biografia del foc dia 22 a Món de Llibres, juntament amb Júlia Mèrida. Quina relació teniu amb Mallorca, hi heu vengut sovint?
La meva parella és Melcior Comes, que és mallorquí. Llavors, he vingut alguna vegada, no per relacionar-me amb la seva família, que no em vol ni veure, sinó per altres coses. Hi vaig presentar Sola, he fet xerrada a un institut on van triar-la com a lectura obligatòria i va ser una molt bona experiència També he vingut a la llibreria Quart Creixent, aquest juliol hi vam fer un intercanvi amb escriptors de diferents llengües del país que organitzava el Ministerio, així, una mica… surrealistes, i això, he vingut diverses vegades. I la veritat és que m’agrada molt, però alhora, com que la meva parella és d’aquí, soc més conscient d’aquesta mena de tragèdia que impregna l’illa, que ja no és com abans i que viu en un present resignat i patint una plaga desmesurada de turisme.
I ara, quins plans teniu?
De moment, he decidit deixar de traduir, perquè traduir és molt esclau i d’alguna manera fa servir el mateix “múscul” que l’escriptura creativa. I la idea és trobar ingressos per altres llocs: escrivint articles en molts llocs diferents, col·laborant a Catalunya Ràdio, fent clubs de lectura aquí i allà…
