Skip to content

“Al final, l’obra tracta de l’acceptació i la celebració de la diversitat dels cossos

Pau Coya és mestre i dramaturg. L’entrevistam perquè ens parli de Cavallet de mar o el peix invisible, obra de la qual és autor i que es representa dia 7 de desembre al Teatre de Manacor.

Què és i de què tracta “Cavallet de mar o el peix invisible”?
És un monòleg interpretat per Marc Torres que xerra de com un al·lot trans de 20 anys que fa un any s’administra testosterona per modificar el seu cos rep la notícia que s’ha quedat embarassat per accident.

Quina perspectiva vos ha obert aquest punt de partida de la trama?
A partir d’aquest fet el personatge se qüestiona moltes coses: del seu procés, de la seva vida i dels codis de gènere. I al final, i això és una cosa que ens ha repetit molt el públic i la crítica, la història és bastant universal. El més interessant és que, tot i que partim d’un conflicte que pareix que només afecta el col·lectiu trans, el missatge s’universalitza. Perquè, en definitiva, l’obra tracta de l’acceptació i la celebració de la diversitat dels cossos. L’embaràs, que és el conflicte narratiu, és una premissa que serveix per posar damunt la taula altres temes.

I quins aquests altres temes s’hi tracten?
L’autopercepció, l’acceptació del cos (o no), també hi ha tota una subtrama d’amor, d’amistats, de conflictes familiars. Per tant, hem posat una persona damunt l’escenari que, a part de ser trans, té una família, uns amics, uns estudis i té una vida que li passa una mica per damunt. I també és la clàssica història de l’embaràs no desitjat que hem vist a mil culebrots i a pel·lícules més de culte com Juno, just és que el protagonista en aquest cas és trans.

Què ens pots contar dels elements escenogràfics?
L’escenografia ha estat dissenyada per Joan Fullana i compta amb un espai sonor i uns elements de vídeo que acompanyen molt bé la història. I és molt senzilla, però molt versàtil. És un cub de metacrilat amb un vàter (cosa que sorprèn molt el públic, quan entra a la sala) i ens ha donat molt de joc escènic, a la directora (Rebeca del Fresno) i a mi, perquè al final representa multitud d’espais: la consulta de la doctora, l’habitació de ca seva, un autobús, una discoteca…

I de Marc Torres, l’actor que dona vida a Martí?
És un actor acabat de graduar per l’Escola d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). Per a mi, el mèrit més important d’en Marc és que, essent ell tot sol, és capaç de dur de la maneta l’espectador i poder veure, en un espai escènic tan senzill però efectiu, tots els espais i els personatges amb qui se troba durant l’obra. A part d’això, és una obra que t’interpel·la molt com a espectador, és molt propera. A Barcelona, per exemple, l’hem feta a la sala Flyhard, que té 50 localitats i en Marc te mira directament als ulls, quan t’explica tot el que li passa.

Back To Top
Search