Skip to content

“Al final, volem fer música, publicar-la i que l’escolti la gent que vulgui”

Parlam amb Biel Riera (Manacor, 2000), baixista de Garrafa Nadal, sobre Disputa, el seu primer disc: 9 himnes generacionals de pop fort (o punk fluix, segons com es miri).

Com sorgeix la curolla de fer un disc amb aquest nou projecte?
El grup com a tal vàrem començar a ajuntar-nos fa 3 o 4 anys, ja. Jo vivia amb en Sebas [Vives, cantant i guitarrista] i va sortir la idea del projecte: ell feia cançons i les volia mirar de tocar amb qualcú. I ja d’un bon principi, vàrem dir que li posaríem el nom de Garrafa Nadal. Més endavant s’hi van afegir en Panxet i en Joan Vallbona. I després del confinament vàrem començar a quedar per muntar les cançons. Fins ara, el que hem fet ha estat materialitzar i publicar tot el que duim preparant aquests tres anys, a còpia d’assajos i assajos, i d’anar fent tots els concerts que hem pogut i d’anar polint i acabant les cançons.

La vostra música (i sobretot les lletres) tenen una clara vocació de ser generacionals, però l’estil que heu triat no es correspon amb el que majoritàriament practica la vostra generació…
Crec que, realment, si una cosa bona té internet i la generació a la qual pertanyem és que tant pots estar en contacte amb música futurista i supermoderna, que va avançada a les tendències, com amb grups que són més de guitarres i potser tenien més èxit als 90. Al final, el que ens connecta és que tenim aquest gustos en comú. I les lletres són molt filles d’un determinat moment i van sobre les vivències, la relació amb altra gent, del fet de pertànyer al lloc on vivim, dels espais que habitam, etc. I potser feim aquest estil perquè ens hem emmirallat en els nostres grups amics, que també comparteixen aquest esperit.

Seguiu l’esperit del “fes-ho tu mateix”, atès que heu autoproduït i autoeditat el disc. Per què heu decidit fer-ho així?
Jo crec que hem tirat un poc d’inèrcia pròpia, de pensar que ho podíem fer nosaltres amb els recursos que tenia cadascú. També hem tengut la sort que en Toni Gelabert i en Pere Amer estaven en els punt de voler aprendre a gravar i s’han oferit a fer-ho. I ha estat una simbiosi bastant guapa. Ja no ens plantejam cap altra manera de fer-ho, perquè precisament s’ha creat aquesta dinàmica que ens agrada. Tampoc li veim molt de sentit a intentar anar un estudi, perquè per començar necessites doblers que nosaltres, com a grup que acaba de començar, tampoc tenim. També requereix un compromís que nosaltres, per qüestió de temps, no podem assumir: no ens podem permetre estar una setmana sencera a l’estudi per fer un disc. A part, per com entenem el grup, té molt més sentit agafar les cançons, treballar-les tot el que puguem a casa i anar publicant-les, sense haver de dependre dels timings que et pugui exigir un segell. Al final, volem fer música, publicar-la i que l’escolti la gent que vulgui.

I ara, quins plans teniu?
Ara per ara, ens agradaria trobar presentacions a Manacor i a Barcelona, bàsicament. Aquesta setmana, dissabte, tocam al Desànim de Lucre de Vilfranca, i serà la presentació oficial del grup, perquè és el primer concert després que hagi sortit el disc. Volem fer concerts, perquè hi passam gust, i bé, alhora també és el que autofinança el grup, perquè si no, no hi ha una altra manera…

Back To Top
Search