Antoni Riera Font: “Qui es pensi que tornarem al 14 de març de 2020 no entén el que està passant”

La Fundació Impulsa Balears ha publicat la proposta “Establint les bases de l’escenari post-Covid”, on es planteja una reformulació del model econòmic de les Balears. En parlam amb el seu director, el manacorí Antoni Riera Font.

Parlau d’unes orientacions econòmiques que no es varen tenir en compte abans de l’arribada de la Covid-19. A què us referiu?
Fonamentalment tenen a veure amb dos aspectes, uns de vinculats als rèdits de patró de creixement que tenim, que són més petits i l’altre els impactes socials i ambientals vinculats a aquest patró.

Parlau de moments o de canvis disruptius… Això vol dir que proposau un canvi disruptiu?
No exactament. El context disruptiu és molt present a conseqüència de la Covid, que accelerarà tendències globals que vèiem a vint anys i ara ens arribaran els pròxims cinc anys. Posem un exemple: prens un bany a cala Egos, et submergeixes 27 metres (que serien la caiguda del PIB) i quan tornes treure el cap veus que no ets a cala Egos. No tornarem on érem. I per això plantejam quatre possibilitats de transformació: modernitzar, diversificar, complementar o canviar radicalment, substituint unes activitats per unes altres. Aquestes quatre possibilitats estan ordenades segons l’agressivitat que implica cada canvi. Diversificar seria l’opció.

I què implica?
Es tracta d’agafar l’especialització turística i al voltant d’aquesta especialitzacó de manera que altres activitats annexes puguin contribuir a millorar-la. Una de les fortaleses és que ets un territori altament especialitzat en turisme, però que no dona els rèdits econòmics esperats. Hem d’aconseguir que la cadena turística guanyi valor.

És això el que anomenau sistema turístic circular?
No. Si he de diversificar en aquest context disruptiu tenc eines i vies de progrés que no tenia disponibles. Aplicar ara receptes de l’any 80 seria equivocadíssim. Ara es parla de robotització, automatització, digitalització, descontaminació, descarbonització de mobilitat sostenible. La circularitat és la que millor s’adapta atesa l’estructura de l’economia de les Balears. El patró descansava en una gran utilització de recursos, agressiva en l’extracció de recursos i de materials cercats a un cost molt baix. La dinàmica era extreure, utilitzar i tirar. Amb el model circular es tracta de mantenir el màxim temps possible la vida útil dels recursos i materials que extreus. Cada vegada els aprofites més perquè els allargues la vida. Per això cal implementar o recuperar indústries i bases de coneixement. Tenim molts de tallers de fuster tancats, per exemple, i es podrien reobrir per redissenyar mobles obsolets. O es podria crear una indústria química per fondre i tornar a teixir els materials de tovalloles, estovalles i llençols vinculats a l’hostaleria.

A qui s’adreça aquesta proposta?
És una proposta valenta i suposa un canvi sistèmic: hi ha de participar tothom, des dels consumidors fins a les empreses que poden materialitzar-lo i les institucions que el poden catalitzar.

Tornam al principi. No hi ha crisi en forma de V?
Qui pensi que tornarem al 14 de març del 2020 no entén el que està passant. Amb la crisi de 2008 l’objectiu era recuperar marcadors de creixement. Perdérem un 4,5% del PIB. Ara parlam d’un 27. I la Comissió Europea no parla de recuperar aquests marcadors, sinó de recuperar potencial de creixement. Una cosa es fa amb despesa i l’altra es fa amb inversió. Per això tots aquests objectius d’araes plantegen a mitjà i llarg termini. Si la resposta és diferent és perquè la crisi és diferent.