“La caça és una de les activitats més regulades”

[pullquote] Conversam amb Joan Manera, Director Insular de Caça
[/pullquote]

Quina normativa regeix la caça?

L’activitat cinegètica és una de les més regulades. La norma de major rang és la Llei balear de caça i pesca fluvial, d’àmbit autonòmic. Sota aquesta, els consells insulars són competents i per exemple a Mallorca regeix el Reglament 1/2012, sobre recursos cinegètics. Al mateix nivell reglamentari es troben vigents altres decrets que regulen parcialment aspectes de caça. Finalment, com a expressió més planera de regulació cinegètic es publica la Resolució anual de vedes, dictada pel Conseller Executiu de Desenvolupament Local del Consell de Mallorca.

Quines modalitats estan prohibides?
Estan prohibides les modalitats massives i no selectives com ara els garballets, les xarxes japoneses, el visc (“liga”) o el casset (aparell electrònic reproductor del cant) per caçar tords.

Qualcuna d’aquestes formes de caça prohibides seria succeptible de recuperar-se?
Algunes es poden autortizar pera finalitats científiques o de control de fauna. Per exemple la sendera (petita xarxa que es posa a la boca de les llodrigueres dels conills) es pot autoritzar per, en combinació amb la fura, fer sortir i capturar vius els conills.

Hi ha una normativa que regeix les vedes?
La ja esmentada Resolució anual de vedes, aprovada cada any pel Conseller de Desenvolupament Local, estableix cada any el calendari de caça per a cada especie, el nombre màxim de captures per caçador i dia, en el cas de les 21 espècies cinegètiques: el conill, la llebre, la perdiu, la guàtlera, el faisà, el tudó, el colom salvatge, la tórtora salvatge, la tórtora turca, la cega, l’estornell comú, el tord, el tord cellard, la grívia, el tord burell; i les aus aquàtiques següents: el collverd, el siulador , el coer, la sel·la rossa, la sel·la blanca, el cullerot, la griseta, el moretó capvermell, el moretó de plomall, el cegall, la fotja, la cabra salvatge mallorquina i només per a control de poblacions, la cabra assilvestrada “borda”.

Com es troben les espècie cinegètiques? N’hi ha en expansió o en regressio?
Les espècies cinegètiques són intrínsecament abundants i amb taxes de creixement altes, i necessiten la caça i l’acció dels depredadors per equilibrar-se demogràficament. En alguns casos, com en la perdiu i la llebre, vivim cicles d’abundància i expansió, i en el tudó, a causa de danys als conreus, fins i tot hem hagut d’augmentar els dies de caça.
Però en el cas del conill, les malaltíes com la Pneumònia Hemorràgica Vírica i la mixomatosi, agreujades per la sarna (o mal de potó) que afecta als exemplars inmunodeprimits, estan afectant de forma severa a les poblacions, i hem hagut de fer un seguiment de l’espècie i un pla de feina per a recuperar-lo.

Què succeeix enguany amb el tords i la migració de les aus en general? Hi ha dades?
Els tords caçables a les Balears són ocells amb poblacions estables a Europa, que migren en funció de variables ambientals complexes, i que com totes les espècies tenen cicles. Enguany la migració en general de passeriormes (petits ocells com titines, xàtxeros, coaroges, ropits…) ha estat molt escassa i el tord ha estat poc abundant.