skip to Main Content

“Cada agent protector té un telèfon d’atenció on ens poden trobar les 24 hores del dia”

Des del mes de febrer, Manacor compta amb una agent de policia local que s’encarrega de realitzar el seguiment a les víctimes de violència de gènere. Parlam sobre el programa VioGen i la coordinació entre els cossos de Policia Nacional i Local amb Jaume Riera i Cati Monserrat.

Com neix la iniciativa del programa VioGen i la seva implantació?
Jaume Riera: La Direcció General de Policia a l’any 2015 crea unes unitats especialitzades, com a mandat de la Llei Orgànica de Protecció Contra la Violència de Gènere, refunda les unitats que fins aleshores s’hi dedicaven en una sola unitat integral, la UFAM (Unitat de Famílies i Atenció als Menors), i estableix que els efectius que es dediquen a la investigació i a la protecció de les víctimes formin part de la mateixa unitat. Per altra banda, a través de la Federació de Municipis i Províncies, les diferents policies locals de tot Espanya es varen començar a adherir al sistema mixt d’investigació i seguiment de víctimes VioGen. L’Ajuntament de Manacor va accedir a aquest programa i la Policia Local va destinar na Cati Monserrat a aquesta nova unitat com a agent protectora.

Com es reparteixen, doncs, les tasques entre la Policia Nacional i la Policia Local?
J.R.:
La investigació i la realització de denúncies continua a càrrec de la Policia Nacional i na Cati, juntament amb altres policies nacionals que fan la funció de protecció, fa el seguiment de les víctimes. En aquest protocol d’adhesió de l’Ajuntament al programa s’ha establert el tant per cent de víctimes que durà na Cati i que seran dels nivell de risc més baixos.

Com és el seguiment de les víctimes per part dels agents de protecció?
Cati Monserrat: Normalment tenim un contacte molt proper, perquè atenem víctimes especialment vulnerables, com les dones maltractades i els menors, i és imprescindible establir un vincle fort i donar molta confiança. Les anam a veure al Casal, quan sé que han tengut un judici els telefon per saber com ha quedat, mir d’estar al corrent del seu procés en tot moment. Precisament, avui he començat la rutina després de vacances i ara anava a registrar a l’ordinador, dins el sistema de protecció, les cridades que he rebut de les meves víctimes. Això ho dic perquè clar, jo estic de vacances, però he de dur el mòbil sempre, i cada contacte que tenim amb elles queda registrat. Cada agent protector té un telèfon d’atenció on ens poden trobar les 24 hores del dia. Per exemple, l’altre dia, me’n va cridar una que estava a risc baix, feia estona, però la víctima estava a un bar i el seu agressor es va seure amb ella i la va començar a provocar. Què passa? Que en aquell moment el nivell de risc de la víctima va apujar de cop i, per tant, vàrem haver de fer una nova valoració del cas i li vàrem donar el suport que necessitava.
J.R.: Una altra cosa que és bàsica és l’accés al programa informàtic VioGen, que ens permet fer un seguiment des que la víctima ve a fer una denúncia fins que es considera que hi ha un nivell de risc no apreciat. Cada nivell de risc va associat a una sèrie de mesures que s’han d’aplicar per part de la Policia. I una vegada feta la denúncia, s’assigna la víctima a un agent de protecció. Un avantatge que té el programa és que si la víctima decideix anar-se’n a un altre territori de l’estat espanyol, nosaltres no deixarem de fer-li un seguiment, sinó que serà la policia de la regió on se’n vagi qui se’n carregarà de continuar la feina.

I quina tipologia de casos abraça aquesta unitat?
J.R.: En aquesta unitat ens ocupam de quatre grans blocs de casos: casos de violència de gènere, casos de violència intrafamiliar (entre pares i fills, entre germans, etc.), delictes contra la llibertat sexual i els casos relacionats amb menors.

Què és i què significa per a la unitat la Sala Amable?
C.M.: Un altre dels progressos que consideram que hem fet és la Sala Amable, que és un espai de tranquil·litat i seguretat on la víctima pot denunciar sense que es produeixin situacions desagradables.

Com vos coordinau les policies amb els diferents agents que intervenen en aquests casos? S’ofereix, per exemple, assistència jurídica o psicològica? Vos coordinau amb escoles o institucions sanitàries?
J.R.: Jo som un gran defensor de la cooperació entre institucions. La policia, des de la seva sola perspectiva o el seu treball, no basta per erradicar aquestes situacions de maltracte —encara que és un agent molt important, perquè gairebé tots els processos s’inicien a través d’una denúncia. Hem de tenir en compte altres necessitats com, per exemple, poder oferir cases d’acollida, poder donar assistència psicològica i jurídica, etc. I de fet, quasi cada dia ens comunicam amb institucions com els Serveis Socials o amb el Jutjat especialista en violència de gènere, que, al cap i a la fi, serà qui determinarà una ordre de protecció a les víctimes.

Hi ha cap altre aspecte que vulgueu destacar de la vostra tasca?
J.R.: Voldria insistir en la importància que na Cati Monserrat hagi començat a fer feina amb nosaltres, perquè si abans hi havia una bona relació i comunicació entre la Policia Nacional i la Local respecte de la protecció de les víctimes, ara és millor, el contacte és més directe. Vull destacar, també, que aquesta unitat està formada amb perspectiva de gènere i ha rebut una formació específica per tractar els tipus de casos que duim.

Podem parlar de dades quantitatives? Quantes víctimes denuncien i quantes s’atenen a l’any?
J.R.: Ara mateix duim el seguiment d’unes 140 víctimes, més o manco. Quantes denuncien a l’any? No t’ho sabria dir, però crec que es pot multiplicar per dos o per tres aquest 140, perquè de moltes víctimes es deixa de fer el seguiment, ja.

Back To Top
Search