Dimarts 31 a les 20 h tengué lloc la concentració a la plaça de sa Bassa, que reuní entre 200 i 300 persones. El manifest instava el Govern a rompre relacions amb Israel i boicotar-lo, i recordà la responsabilitat individual de posicionar-s’hi en contra, “per continuar sent humans”.
S’ha arribat gairebé al trentè dia de bombardejos d’Israel sobre Gaza, com a resposta a l’atac de Hamàs del passat 7 d’octubre. Les baixes continuen augmentant sense treva a la Franja, on les reserves d’energia, aigua i aliments es troben en una situació crítica. En paral·lel a aquests fets, les forces israelianes han engegat una ofensiva terrestre, i les represàlies també estan creixent a Cisjordània. El balanç de víctimes mortals és esfereïdor: fins al moment s’eleva a uns 1.400 israelians i més de 8.300 palestins, i gairebé la meitat són infants.
Dimarts 31, a les 20 h, es reuniren a la plaça de sa Bassa entre 200 i 300 persones per a clamar per la llibertat del poble palestí. El manifest que s’hi llegí començà exposant que “les violacions dels drets humans feia estona que succeïen a Palestina. Però ara ja es tracta de pèrdua total de humanitat, això ja no és un conflicte entre dos territoris. Ho hem de dir clar: això no és una guerra, és un genocidi planificat”. El manifest convtinuava explicant que “volem denunciar la doble moral dels governs europeus que callen i invisibilitzen la tragèdia, que no sancionen i que deixen actuar Israel de manera racista i colonialista”.
També s’apel·là a la responsabilitat individual: “Si no ens hi oposem, ens convertim en còmplices”. I finalment, s’instà “tots els governs, estatal, autonòmic i municipal, haurien de rompre per complet, les relacions amb Israel, fer pressió i exigir el cessament dels atacs. També proposem seguir la iniciativa d’aplicar a l’estat d’Israel una campanya de boicot, de sancions i de desinversió”. L’acte es clogué amb una emotiva lectura d’un poema de Bàssem an-Nabris, autor de la Franja, que reproduïm a continuació, i càntics i balls d’integrants de la comunitat musulmana.
Nit
Plàcida és la nit de Gaza.
L’obscuritat cau com l’aigua sobre les cases.
L’obscuritat que és feta de lluita
i de silenci.
Plàcida.
Oh, Déu meu, ajuda
aquells que s’endormiscaren després d’omplir-se la panxa
i aquells que s’endormiscaren sense haver-ho fet,
ajuda’ls en la seva nit
encara que sigui més plàcida que un cadàver,
ajuda’ls, tu que coneixes bé el que hi ha, en la placidesa elusiva,
de perill, coneixes bé
el que hi ha de
dolor que no mor!
Bàssem an-Nabris (Franja de Gaza, 1960)
