skip to Main Content

“Depenent del preu, no ens compensa i val més fer llenya”

Antònia Maria Febrer (Manacor, 1989) és una jove agricultora, propietària de Son Fortesa den Remos i productora d’ametla. Contenta amb la collita d’enguany, és conscient que els preus són insostenibles, però confia que la situació es capgiri, però s’ha de fer feina per canviar la situació i tornar a un escenari semblant al de fa uns quants anys.

Substituir els ametllers de secar, que tradicionalment omplien les nostres terres, per ametllers de regadiu és una tendència a l’alça. També per garrovers. De fet, també està passant a Son Fortesa den Remos, on la jove agricultora Antònia Maria Febrer assegura que “el canvi era una inversió per poder mantenir les terres”.

És més, en aquesta finca cada any s’arrabassen una cinquantena d’ametllers de secar, ja que no produeixen tant com era habitual i el fruit no té qualitat. Un fet que es deu, principalment, a la xylella. A això s’hi ha de sumar la baixada del preu. La suma de tot fa que no compensi produir ametlla, ja que “no dona ni per pagar la maquinària”. “Ens ve just empatar despeses”, lamenta.

Preus molt baixos

L’ametlla IGP, que assegura que sigui de qualitat, està a 4,05 euros el quilo de bessó, però “si passa d’un cert rendiment, tenim un extra de 15 cèntims”, explica Febrer. Per tant, l’han venuda a una mitjana de 4,20 euros. Un suplement que només s’aplica quan se supera un determinat nombre de bessons d’ametlla per cada quilo.

Aquest és un preu una mica més alt que l’ametlla convencional, però així i tot, la jove agricultora considera que no és viable. Al que s’hi afegeix que de cada vegada baixa més.

Ara bé, esperen que la situació es reverteixi aviat. Mentrestant, amb Camp Mallorquí fan feina per començar a pujar de nou la xifra. I una de les primeres iniciatives per assolir aquesta fita és fer pressió perquè la cooperativa aposti per vendre a la menuda i vengui menys a grans tones. “És més bo de fer pujar el preu a una bossa de quilo que no a una tona”, explica la propietària de Son Fortesa.

Tot i això, el preu ve marcat des de la península, per la competència. “Va damunt el preu de la llotja, no com la garrova”, un fet que la potencia encara més.

Un passar pena

La suma de la poca producció dels ametllers de secar, que a més estan afectats per la xyllea, la mala qualitat del fruit, la sequera que és protagonista aquests anys i uns preus que no compensen la fenia feta, condueixen a un descontentament progressiu entre la gent que es dedica al camp. Concretament a aquest sector.

Antònia Maria Febrer assegura que passen pena que s’abandoni el foravila. De fet, comenta que si fos ara no s’hi posaria, però reflexiona, després, que ser-hi “és l’única manera de mantenir les terres i que no es tudin”. Un ideal que persegueix i practica, ja que la producció d’ametlles, entre altres productes, és només un complement. No és la seva professió.

Aquesta idea és compartida amb un bon grapat de companys del sector. Febrer explica que algunes vegades n’han parlat, ja que “depenent del preu no ens compensa i val més fer llenya”. Perquè no només és collir l’ametlla, sinó que s’hi han de dedicar moltes hores de feina, que com per aconseguir un cert benefici s’hi ha d’invertir molt de temps si el preu és tan baix. Però no és l’únic. També hi ha les despeses d’abonament i electricitat.

Back To Top
Search