“Després de donar tres investidures a MÉS-Esquerra ara no poden argumentar falta de confiança per no pactar”

Llorenç Mesquida Adrover (Manacor, 1987) té el grau superior en activitats físiques i esportives. A banda de l’esport també ha estat vinculat a les persones amb discapacitat i al món del turisme. Ara és regidor a l’Ajuntament de Manacor pel PSOE.

Com arriba la teva vinculació amb el món de la política? Ja havies militat abans? T’havia interessat aquest món?
Sempre he estat d’esquerres i he votat l’esquerra. La meva entrada en política va arribar per una telefonada de na Núria (Hinojosa), amb qui ens coneixem de fa molts d’anys. No he militat mai, però sempre he tengut aquest cuquet i aquestes ganes de conèixer aquest món i de veure com és. Em va fer ganes poder entrar al projecte i a l’equip i em va agradar la idea de poder fer feina pel poble.

Degué ser especial el dia de la investidura. Com el vares viure?
Sobretot amb els nirvis de no saber on et trobes, de veure que tot és molt nou i molt protocol·lari i molt seriós. Però em va agradar, va ser un acte guapo.

En cas que haguéssiu pogut entrar a l’equip de govern en quina àrea o àrees t’hauries sentit més còmode i més útil?
Tota la vida he estat dins el món de l’esport. I na Núria em va telefonar perquè en el cas que anàs bé i entràssim al govern poder estar dins la regidoria d’esports. També he fet feina amb persones amb discapacitat i una mica dins el món del turisme, però bàsicament els meus interessos se centraven en el món de l’esport.

Diuen que hi ha problemes importants a l’hora de quadrar el calendari de la temporada amb els clubs…
El que és més urgent són les instal·lacions. I les que hi ha han de tenir un manteniment molt més bo. Tot ha de rodar molt més aviat. Manacor ha crescut molt i les instal·lacions són escasses. Hi ha poc espai i tothom vol el millor lloc i la millor hora. Calen unes normes o una regulació una mica més estricta amb els clubs. I si no compleixes les normes, has de passar al final de la llista El S’Illot se n’ha hagut d’anar a entrenar-se a Cala Millor un grapat d’anys. Tenim un club d’escacs amb més de 150 usuaris que se n’ha d’anar a jugar a Artà perquè aquí no té lloc… I això no pot ser.

Tothom ho duia al programa, però la previsió per a tot això és molt tendra encara… Si arriba un nou poliesportiu serà al final de mandat.
Sí. Si s’arriba a conseguir serà al final de tot. Per a mi hauria estat una de les prioritats, i alerta, no dic que l’equip de govern no ho hagi mirat.

I el cas és que hi ha clubs que tenen tants d’equips que ells tots sols ja omplirien un nou pavelló amb els seus entrenaments.
És així. I a més s’hi han d’afegir tots els entrenaments personals, la gent que es preparara per a triatlons, etc. Hi ha molta demanda d’instal·lacions.

No heu pogut entrar a formar part de l’equip de govern. Per què?
Jo tenc una versió i els altres en tenen una altra. A mi em va sorprendre particularment aquesta falta d’entesa, i al partit també. Després de donar-li tres investidures no es pot argumentar que no pacten per una falta de confiança. De llavors ençà no hi ha hagut ni una telefonada, ni un apropament… és una mica desconcertant, no saps com agafar-ho. Som dos partits d’esquerres, de gent que ha fet feina conjuntament i que ara per una falta de confiança no hi hagi aquest acord… Hem arribat a uns extrems que no ajuden a ningú.

Hi hagué aquella trobada amb el PP. T’hi hauries sentit bé amb un pacte amb el Partit Popular?
No és una cosa que entràs dins les meves idees. Jo som d’esquerres. Potser a altres llocs d’Espanya s’han fet aquestes coses. Però no entrava dins les meves idees, un pacte així.

Els regidors del PP que hem entrevistat reconeixen un tracte dolç, més suau, per part de l’equip de govern. Amb vosaltres hi ha contacte per mirar d’assegurar les majories en els diferents punts que es duen a ple?
Sí, el contacte hi és, però és un contacte… (dubta)

Fred?
Sí, fred. Ells tenen unes idees i uns projectes i els volen aprovar. Ara necessiten un altre tipus de negociacions per poder aprovar aquestes coses. La meva sensació és que no és un apropament real que pugui fer preveure que s’obri la porta per poder entrar dins el govern.