Skip to content

“Durant els anys 60, la llibertat dels espanyols es reduïa a la capacitat de consumir”

Agnès Gayà Grimalt (Manacor, 1997) s’encarrega de l’Arxiu Històric de Majorica i forma part del seu departament de màrqueting. Dia 4 presentarà la conferència “La joia que ella sempre desitjà”, dins el cicle Els Dilluns de l’OCB, a la sala La Fornal. L’entrevistam perquè ens en parli.

Com sorgeix la idea d’investigar la publicitat de Majorica durant el franquisme?
Doncs va ser perquè Majorica me va contractar com a historiadora per responsabilitzar-me de tota la seva documentació, que feia anys i panys que ningú no hi havia posat esment. I de tots els materials que hi havia, la publicitat me va cridar molt l’atenció. Al mateix temps, estava fent un màster de Gestió i Investigació del Patrimoni Cultural i vaig trobar que era una molt bona oportunitat per fer-hi una investigació profunda.

Per què t’has decidit per aquesta etapa històrica? Què fa que els anuncis d’aquesta època siguin rellevants?
Primer de tot, perquè és la primera època més prolífera. Sí que és vera que als anys 20 hi ha un primer intent de fer publicitat, però encara és molt “primitiva”, li falta una mica de força. En canvi, a partir dels anys 50 i 60, hi ha un boom de publicitat. I Majorica n’és un molt bon exemple, per la quantitat i varietat d’anuncis.

Hi ha tengut a veure la irrupció del turisme de masses o és, encara, massa prest per afirmar-ho?
Diria que és prest, perquè la majoria d’anuncis que he analitzat no s’enfoquen cap al turisme, sinó cap al mercat de productes de luxe. La qüestió és que al final dels anys 50, el franquisme té la voluntat de rompre definitivament amb l’autarquia. La dictadura pretenia, a través del consum de masses, donar una falsa sensació de llibertat. I és per això que hi ha aquesta gran quantitat d’anuncis, perquè en realitat, la llibertat dels espanyols d’aquella època se reduïa a la capacitat de consumir. Perquè durant molts d’anys no ho havien pogut fer: tot ho racionava l’Estat. I a partir d’aquell moment, es varen poder començar a adquirir automòbils, electrodomèstics i productes de luxe, com els collars de perles.

Actualment, t’encarregues de l’Arxiu Històric de Majorica. Quines tasques teniu projectades?
La voluntat de l’empresa és que es facin coses amb aquesta documentació. De moment no hi ha res fermat, però la direcció té clar que hi vol fer feina i ben feta, que no sigui cosa de dos dies. El que sí que hi ha d’ençà que jo hi faig feina és una gestió de conservació i d’inventariat dels materials del fons.

Quina importància té la perspectiva històrica respecte del màrqueting d’una empresa com Majorica?
És molt necessària. Perquè per una una marca que se fonamenta molt en les seves arrels, tenir una persona que sàpiga com se gestiona el patrimoni, no només documental, sinó material en general, és important. Si acudeixes a gent sense formació, és fàcil incórrer en errors o pots, directament, perdre materials. Perquè Majorica, per exemple, ha patit diverses mudances, i és delicat. En aquest sentit, Sebastià Sansó i Maria Antònia ‘Pífol’ foren els grans salvadors de molta documentació de l’empresa, que es troba, en part, a l’arxiu municipal.

Què podrem veure i escoltar a la conferència de dilluns?
Mostraré els diferents anuncis, centrant-me en els anys 50, 60 i 70, i intentaré relacionar-los amb la història de l’empresa i també amb la història del país.

Back To Top
Search