Toni Artigues Martínez (Porto Cristo, 1998) és metge i estudiant de psicologia. Per compartir el procés d’aprenentatge de la nova carrera i crear un espai de divulgació i debat sobre temes que li interessen, ha engegat el compte d’Instagram ‘Gomet Taronja’.
Quan i com sorgeix aquest projecte?
Gomet Taronja va néixer el setembre de l’any passat, però era una idea que duia arrossegant des que vaig acabar la carrera de medicina i em vaig posar a estudiar psicologia. El pla bàsicament era compartir amb els meus com era el procés d’anar estudiant la nova carrera i anar fent un poc de divulgació de coneixements que anava adquirint.
Els tres eixos en què bases el contingut del teu canal són la psicologia, l’educació i el lleure. De quina manera interactuen o es retroalimenten aquestes disciplines?
Per a mi, aquests tres eixos interactuen molt entre si perquè són pilars vertebradors d’un canvi cap a una societat més justa. Per molt utòpic que soni, jo crec que el canvi ha de començar des del lleure i des de l’educació; i aquest canvi tampoc no es pot entendre desvinculat d’aquest component psicològic —de cures, d’escolta activa, de gestió emocional…
Als teus vídeos sovint divulgues conceptes tècnics de psicologia de manera planera i entretinguda, en la línia d’altres creadors d’Internet com Ter, La Gata de Schrödinger o Júlia Mérida. Són les xarxes un espai apte per a crear debat i per a despertar consciències?
M’agrada molt que mencionis tant a na Ter com a na Júlia Mérida, perquè són inspiracions molt clares per Gomet Taronja. Na Ter, per exemple, a mi m’agrada molt per aquesta capacitat que té d’unir conceptes que inicialment pot parèixer que no tenen relació i que després, quan els mires amb un altre prisma, veus que sí que estan relacionats. Per jo les xarxes són un espai molt important de debat: el canal és una excusa per parlar de temes que m’interessen amb gent que, si no fos per Internet, segurament no hi hauria pogut encetar una conversa.
A més d’aquests tres eixos, procures fer incís en la perspectiva de gènere, les problemàtiques del col·lectiu LGTBI+. Consideres que ens cal, encara, molta pedagogia en aquest sentit?
Crec que dins l’educació, la psicologia i el lleure ens hem de mullar: no crec que siguin espais on hàgim de ser apolítics o intentar agradar, sinó que ens hem de posicionar i hem de defensar aquestes llibertats. I s’ha de fer des de la política i des de molts d’àmbits, però a mi m’agrada fer-ho a les escoles d’estiu, als esplais, al bar fent canyes amb els meus companys de classe… I Gomet Taronja va un poc d’això, de tenir una ideologia clara i exercir-la quan treballes la psicologia i l’educació. Per tant, més que pedagogia trob que ens fa falta posicionament.
Quin és el futur immediat d’aquest projecte?
El futur immediat de Gomet Taronja és anar publicant més vídeos, també a mesura que vagi avançant la carrera crec que el contingut serà més profund i també està damunt la taula començar un pòdcast, però això encara ho veig molt utòpic; vejam si es pot materialitzar pròximament.
