Joan Adrià Pistola (Manacor, 1990) presenta el seu nou single, Doble cara, que explora la dualitat dins les persones i la barreja d’influències, des del pop independent anglosaxó a les músiques del sud de la Península.
Com es gesta la idea de fer aquestes cançons?
Doble cara va començar amb una cançó que vaig fer arran d’una crisi emocional i que tenia guardada a la gelera, i no sabia ben bé què fer-ne. I després d’una pujada emocional, de benestar i de positivitat, va sortir l’altra cançó. D’aquí la doble cara, la dualitat. Crec que tots tenim aquest típic angelet i dimoni a cada orella que ens dicta seguir la nostra intuïció o anar per camins una mica més autodestructius.
Com ha estat el procés de creació i enregistrament de les cançons?
El procés ha estat que, quan jo tenia aquests moments difícils o alegres, em sortia escriure les lletres i les melodies de la veu. Després les mostrava al meu germà, en Roger Pistola, i quedàvem al seu estudi i componíem el que és la música. Per tant, jo feia les lletres i les veus i en Roger la instrumentació, la producció i la mescla.
En quines influències musicals t’has basat per crear aquest doble single?
Les influències són molt diferents d’una cançó a l’altra. La primera (“Per anar bé”) té un toc més anglosaxó, tipus Biffy Clyro o Nada Surf; la veritat és que escolt tanta música d’aquesta que no te sabria dir quines són les influències directes. I a “Me encantas”, la segona, passa que els darrers anys he tengut un vincle fort amb gent de Múrcia i m’han descobert la rumba, el flamenc fusió, música típica del sud de la Península.
Em sembla molt curiosa aquesta mescla de temàtiques dins les cançons: d’autèntics exercicis d’introspecció fins a temes quotidians com la infantesa, la peresa, el ridícul de la massificació turística, etc. Com decideixes de què parlaràs, a les cançons?
Normalment partesc de la tria d’un tema, d’una frase graciosa, peculiar o interessant que se m’acud i d’aquí surten les cançons. Procur que siguin temes originals, que no se’n parli gaire a la música o que no n’hagi sentit a parlar generalment.
També sorprèn la cançó «Me encantas», perquè suposa un gir estilístic cap a la rumba i un canvi de llengua. Què ens en pots explicar?
Sí, aquest gir ve motivat pel vincle que he tengut darrerament amb gent de Múrcia, com he dit abans. I de totes maneres, i de cada vegada més, jo sempre consider que tenc la ment molt oberta quant a no discriminar llengües ni persones en general, perquè al final tots tenim oportunitats de conèixer-nos, de respectar-nos i trob que la gent de Mallorca podria obrir més la ment. I tot això sense deixar de banda la defensa de la llengua catalana. Hauríem de ser totalment lliures de judicis a l’hora de cantar en la llengua que volguéssim, fos xinès, coreà, àrab, francès, català, castellà, anglès… ja m’entens.
Finalment, ens agradaria saber quines són les properes passes d’aquest projecte. Fas comptes fer-ne concerts o solament faràs enregistraments?
El projecte Joan Adrià Pistola ha anat fluint amb el ritme amb què sorgien les cançons, amb el temps que hem pogut coincidir en Roger i jo i també segons la meva inspiració. Dur les cançons en directe m’ha passat pel cap més d’un pic i, de fet, ja tenc quasi tots els components, però trob que falta repertori, encara. Així que la idea és fer més cançons i, quan tenguem suficient repertori, començar a assajar de bon de veres.
