Antoni Puigserver Juan ‘Puig’ ha estat l’únic dimoni gros que han conegut diverses generacions de manacorins. Ara, 39 anys després, en dona el relleu. L’entrevistam per
conèixer la seva trajectòria i perquè ens conti els secrets per a ser un bon dimoni gros.
Quants d’anys heu ballat?
A l’any 1984 vaig començar i al 2023 va ser la darrera vegada. Per tant, he ballat 39 anys, i a l’any 2024, que en faria 40, he decidit que ja no ballaré.
I com va sorgir l’oportunitat de ballar?
Quan jo vaig començar a ballar va ser perquè el Patronat va decidir treure dues caretes més que els havien regalat i mancaven dos dimonis. I com que en aquell moment no hi havia voluntaris ni gent que ho volgués esser, idò el meu tio, que en aquell moment era el baciner, me va dir: “Toni, has de ballar els dimonis”. I així va començar, va ser una mica “dit i fet”.
Abans de ser el dimoni gros, teníeu vinculació amb la cultura popular? Teníeu qualque familiar que hi participàs?
Sempre m’havia agradat molt el tema del ball de bot i tot això. I el meu padrí era dimoni petit i els meus tios han estat dimonis. I clar, en aquella situació que mancaven dos dimonis i no hi havia voluntaris, a qui has d’anar a cercar? Idò un amic o un familiar.
Quins requisits pensau que ha de tenir una persona per ser dimoni gros?
Jo crec que el primer que ha de fer és passar gust, perquè si aquesta persona disfruta, farà disfrutar els altres. També ha d’estar un poc bé físicament, perquè són 27 o 28 hores de molt de trull en dos dies. I ha de tenir molt clar que aquests dies ha d’estar al servei del que li manarà el poble.
Quines aportacions o consells vos va fer l’anterior dimoni gros, l’amo en Jaume Melis?
Amb en Jaume Melis vaig tenir l’honor de poder ballar del 84 al 93. I durant aquest temps, durant dos anys ja no va ballar, ho vaig fer jo, perquè desgraciadament va perdre una filla. I sempre me deia el mateix: “Toni, tranquil! Que la volta és llarga!”. Era un temps diferent: era una festa molt més familiar, entràvem dins cases particulars, a aquell bar, a aquell altre que sempre anàvem, com ara, però teníem més temps per fer un cafè amb la gent i unes galletes… Ara la festa ha tornat grossa, Manacor ha tornat gran, i intentes fer tothom content. Però és molt mal de fer.
Per què ho deixau?
Fa 3 anys vàrem fer un curset on se varen presentar unes persones. Jo era el jurat del tema del ball i vaig veure que aquesta gent coneixien, estimaven i respectaven moltíssim la festa. I per això me’n vaig molt tranquil. A part, jo ha tenc una edat i, com que hi ha persones amb ganes de ser-ho, idò per què no?
Què li diríeu, a banda que passi gust, a la propera persona que sigui dimoni gros?
Sobretot ha de ser humil. No s’ha de llevar la carota, perquè no importa qui hi ha davall. En el meu cas, la gent ho sap perquè premsa me feia fotos i això, però jo, si no era per hidratar-me, procurava mai llevar-me-la, davant la gent.
