Antònia Soler Nicolau (Manacor, 1971) és doctora en filologia clàssica i exprofessora. L’entrevistam perquè ens parli del seu darrer llibre, Cuina mallorquina de fa cent anys. El receptari de Margalida Frau Munar (1909-1986) (Documenta Balear).
Qui va ser Margalida Frau Munar?
És la meva padrina, la mare de ma mare. Era de Sineu i provenia d’una família de set germans, teòricament benestant, però que no els va anar gaire bé. Ella, idò, es va posar a fer feina de criada a ca un general de Sineu que també tenia casa a Santa Ponça, on passava els estius. De fet, allà és on va conèixer el meu padrí.
I quan va escriure aquest receptari i amb quin objectiu?
Ella l’any 1933, mentre fa de criada a cal general, decideix agafar un quadern d’aquests de l’època, que tenen les tapes com a de marbre i una etiqueta a davant, i comença a escriure les receptes de la casa, des de la seva perspectiva. La meva idea és que la padrina va fer el receptari pensant que, si qualque dia un ca seva, podria aprofitar-les. El receptari és original, no és copiat d’altres fonts, perquè ho vaig comprovar. Té un estil molt particular a l’hora de descriure les receptes, s’assembla a mi, que quan escric som molt braquilògica. La meva filla feia broma dient: “La repadrina és com tu, si basten dues paraules, no en posa quatre!” [riu]. I són les receptes de cal general; per tant, són un retrat dels costums alimentaris de la gent que tenia un cert nivell econòmic i social.
Com descobreixes el receptari? Per què decideixes publicar-lo?
El manuscrit forma part del patrimoni de la família. Havia estat sempre dins un calaix, tothom sabia que existia. L’any 1992, quan jo tenia 20 anys, ma mare em va suggerir que el copiàs, i el demanàrem al meu tio, que era qui el tenia, i ens el va deixar copiar. Estava en castellà i el vaig traduir al català. I he tengut aquesta còpia per ca nostra fins que l’any passat em va pegar la curolla de picar-lo a l’ordinador. I vaig demanar a Documenta Balear, que s’ha encarregat d’editar els meus darrers llibres, si els interessava treure’l, i hi han accedit.
Quines coses sorprenen, d’aquesta obra?
Sorprèn per la varietat que hi ha: receptes com els pagells farcits de carn, molts de plats potents de carn, molta verdura (plats de colflore, tomàtigues farcides). També hi ha plats estrangers com el melé soufflé, creps, pastilles de cafè amb llet… En general, és molt aprofitable, si adaptes les mesures, que són les tradicionals: lliures, unces, etc. El prologuista del receptari, Miquel Gelabert, de Can March, de fet, em va contar que ell també tenia una còpia d’aquest receptari que li havia donat mon pare sense que jo ho sabés, perquè és amic de la família i va pensar que li agradaria, i que l’havia utilitzat com a inspiració per crear els seus plats, que molt sovint mesclen elements tradicionals amb d’altres més moderns.
