La musicòloga Bàrbara Duran presenta dia 10 de juliol al Museu d’Història de Manacor el llibre Antoni Parera Fons. Música d’aigua, sal i llum (Lleonard Muntaner), una entrevista biogràfica a un dels músics essencials de la nostra història recent. L’entrevistam perquè ens en doni les claus.
Com sorgeix l’oportunitat d’escriure aquest llibre?
Sorgeix d’una proposta a Lleonard Muntaner. Jo ja havia escrit un llibre amb el mateix format sobre Joan Company i vaig pensar que encaixaria dins la col·lecció una biografia a partir d’entrevistes a Antoni Parera Fons.
En poc temps has tret dos llibres biogràfics: un sobre el baix Riera i un altre sobre Parera Fons. Li has agafat gust a aquest gènere?
És una manera entretinguda i accessible per al públic de llegir sobre història. És curiós, a més, que el llibre sobre el baix Riera no inclou cap entrevista i el de Parera Fons està basat, justament, en diverses entrevistes llargues que li vaig fer. La veritat és que aquest llibre que ara present ja estava llest l’any 2021, però per temes d’agenda se n’ha ajornat la publicació fins ara.
I com coneixes n’Antoni Parera Fons? Quina relació teniu?
Jo li vaig telefonar, fa molts anys, perquè feia un treball sobre la transmissió dels coneixements musicals i volia que em parlàs de la seva professora, na Juana Mora. I de llavors ençà hem mantingut l’amistat. També he seguit la seva carrera i he publicat, fins i tot, crítiques d’obres seves, quan va estrenar l’òpera “L’Arxiduc”, per exemple. A més, va néixer al cap de cantó de ca la meva padrina Bàrbara!
Com definiries la seva trajectòria artística?
Antoni Parera Fons ha tengut una trajectòria intel·ligent, perquè ha sabut cercar els recursos per estendre i ampliar la seva proposta. I la seva dilatada experiència com a productor d’artistes d’alt nivell com Montserrat Caballé, Alfredo Kraus, Maria del Mar Bonet li ha donat una alimentació aural, d’atenció al detall, que és importantíssima per a un compositor. També va col·laborar amb grans escriptors com Antoni Mus, que sovint crec que no el valoram com es mereix, a l’hora de fer les lletres de les seves cançons. Quan t’ajuntes amb gent tan creativa, que fa molt bé la seva feina, et fas una idea, també, d’on pots arribar tu.
Quines obres seves destacaries?
Jo l’he seguit molt, sobretot, als darrers anys. “María Moliner”, per exemple, és una òpera que, malgrat s’hagi estrenat fa pocs anys, ja està consolidada: l’han programada a les Canàries, a Oviedo, a Madrid dues vegades, aquí… “L’Arxiduc” potser no sigui tan accessible com “María Moliner”, però és més complexa, més ambiciosa: maneja diferents escenaris, diferents línies temporals, és més difícil. Em recorda a les Grand Operas franceses del segle XIX. També m’agrada molt la seva obra “Towards Emily Dickinson”, perquè la poesia d’aquesta autora m’apassiona.
