Ens hem posat en contacte amb dues docents (i mares) d’educació secundària perquè ens responguin al següent qüestionari:
1. Heu notat un increment de l’abús de les noves tecnologies per part dels joves?
2. Trobau que és necessari fer visible aquesta problemàtica?
3. Coneixeu casos propers d’addicció a les noves tecnologies digitals?
4. Quines propostes faríeu per a regular la situació?
Rosa Peña
1. Totalment. Després del confinament i la covid hem naturalitzat una sèrie de conductes que eren fruit d’un moment d’emergència social. I hem consentit que els smartphones i plataformes com Classroom formin part del nostre dia a dia i com a vehicle de comunicació principal amb les famílies. La tecnologia està bé com a mitjà, però no com un fi. També s’ha ressentit la manera de comunicar-nos: ja no hi ha cap reunió social on no hi hagi mòbils damunt la taula.
2. Hem de reconèixer que ho hem fet malament. Les tecnològiques s’han aprofitat de la debilitat humana per enganxar-nos i tenir-nos absorts. I hem introduït aquestes eines en tots els rangs d’edat sense avaluar-ne les conseqüències. Perquè no és el mateix un cervell adult que un cervell que s’està desenvolupant. I una altra cosa és un nadó, que hi ha gent que perquè no molestin els posen pantalles a davant, i està demostrat que això els causarà problemes cognitius i de vista. Per tant, crec que hem de fer una passa enrere respecte de l’ús d’aquests aparells
3. Per exemple, a l’institut tenim molts de casos d’insomni, perquè la llum de les pantalles és molt agressiva i inhibeix l’alliberament de melatonina, que és una substància que ajuda a adormir-se. Tenc alumnes que reben amonestacions diàriament perquè són incapaços de desfer-se del mòbil, és com un apèndix de la seva mà. I després hem tengut un cas de hikikomori, és a dir, una persona que s’aïlla completament de la seva realitat i només se relaciona a través del mòbil.
4. Les administracions haurien de crear normativa que reguli l’ús dels mòbils en espais públics. Aquest tema ha d’estar damunt la taula, s’ha de generar debat dins la societat. I sobretot, hem de recular un poc.
Àngela Amer
1. Sí. És una imatge bastant recurrent i trista anar a sopar a un lloc i veure que els nins estan amb els aparells, en lloc de jugar, com era habitual un temps, o de parlar amb els altres. O nadons que, de camí a l’escoleta, en lloc d’explorar l’entorn, tenen una pantalla que els han posat davant. I en els adolescents, si no hi ha certs límits, la cosa se’n va de les mans.
2. Sí. Per exemple, iniciatives com la que va posar en marxa l’Ajuntament de Manacor –Zero pantalles de 0 a 3– són molt necessàries. Perquè, a part, se basen en estudis que proven que els dispositius tenen efectes nocius en els nadons. Ja no és una qüestió de gustos, de conductes o d’oci, sinó que s’ha demostrat que aquest ús afecta a la motricitat, a la cognició, a la vista, al comportament de les persones.
3. Al centre on estic han prohibit els mòbils, no el poden tenir ni durant el pati. Perquè l’any passat sí que l’hi podien tenir, i es passaven el pati mirant el mòbil, no se relacionaven entre ells. I més que persones amb addiccions molt greus, el que he detectat és la generalització de conductes qüestionables, que afecten negativament a les relacions dels adolescents, al seu ritme de vida, als seus interessos, als seus sentiments. Hi ha també molts de casos d’ansietat i depressió provocats perquè dins les xarxes socials hi ha molta comparació, per exemple amb el tema del físic.
4. Crec que és un tema molt complex. Quan els nins són petits, ho tenc molt clar, però ja quan creixen un poc… és més mal de fer. A mi m’agraden molt les noves tecnologies, i pens que més enllà de la prohibició, seria interessant ensenyar a usar bé aquestes eines, perquè ens poden ajudar moltíssim, a les aules. Tenim aquesta falsa creença que ells són nadius digitals, però no és cert: també han d’aprendre com s’usen les noves tecnologies. És aprenentatge de tots.
