Parlam amb l’organista Nofre Morey (Sant Joan, 2000) sobre la seva trajectòria i el recital que oferirà dia 4 de setembre al Convent de Sant Domingo, en el marc de l’Organis Festival.
Com vares començar la teva feina com a organista?
Vaig començar amb un contacte que tenia a l’església de Sant Joan. Havia estudiat piano quan era petit, però no havia ni sentit a parlar mai de l’orgue. Més tard, em vaig fer escolanet i, una vegada que vaig tenir accés a l’orgue, per tocar-lo a les matines, vaig passar un guster. I de llavors ençà vaig començar a estudiar-lo al Conservatori.
Actualment, en quin moment de la teva formació acadèmica et trobes?
Idò just ara mateix he acabat la carrera, aquest juny. Vaig estudiar primer a Palma, al Conservatori, amb en Tomeu Mut, i llavors vaig anar a Conservatori d’Amsterdam, a fer-hi la carrera.
S’escriu música, encara, per a orgue? N’has estrenat, d’obres de nova factura?
A la carrera, no he fet cap especialització concreta, De fet, a la majoria de carreres procuren que els alumnes puguin tenir una formació el més completa possible, de tots els estils. Per tant he tocat tant música antiga, com romàntica, com contemporània, de tot. I d’obres noves, n’he estrenat bastantes, tant de Catalunya com de Mallorca. Record especialment les d’en Xavier Gelabert, que, per cert, és de Manacor.
En quin estil et trobes més còmode? Quin compositor triaries com a emblema?
A mi el que m’agrada més la música antiga, és la que més m’atreu. I de compositors, n’hi ha tants! I tots tenen les seves grans peces emblemàtiques, fa molt mal triar. Però si m’hagués de quedar amb un d’ells, probablement seria Bach.
Què té per a tu d’especial l’orgue de les parròquies de Manacor?
Tots els instruments, de qualsevol tipus, són diferents entre si. Però en l’orgue jo crec que encara és més exagerat, això, perquè els altres instruments més almanco se segueixen uns patrons. Per exemple, un piano, sempre té el mateix àmbit d’octaves, el mateix nombre de tecles… Cada piano té un timbre diferent, però formalment s’assemblen. En canvi, en l’orgue passa que un té un registre i l’altre en té un altre; un té un teclat, l’altre en té tres o quatre, o els que siguin. També, depenent de l’època o de la zona de construcció, els orgues poden arribar a sonar molt diferents entre ells. I aquesta riquesa crec que és un dels atractius de l’instument. En el cas del de Manacor, hi ha un contrast entre les parts antigues de l’orgue (s. XVII) i les de la gran reforma que li feren al s. XIX.
Quin repertori tocaràs, al recital del l’Organis Festival?
El concert constarà de tres obres de Bach més o menys llargues, ja que el concert dura devers mitja hora. És un recital que ja vaig fer a Alaró fa uns mesos i va funcionar molt bé, estic content de poder-lo repetir.
