skip to Main Content

“Esgotats d’una pandèmia i il·lusionats pel Pla Director”

Catalina Vadell (Porto Cristo, 1959) és la gerent de l’Hospital de Manacor des del 2012 i en el 25è aniversari del centre reflexiona sobre com ha crescut i madurat aquest. Fa un balanç positiu, però és conscient que la pandèmia ha suposat algunes dificultats i que hi ha àrees a reforçar. Així i tot, té moltes ganes de celebrar el quart de segle.

Ja fa 25 anys que es va inaugurar l’Hospital de Manacor. Quin balanç en podeu fer?
Han estat anys molt bons. Hi ha hagut moltes incidències i la darrera de totes, la pandèmia, ens ha marcat moltíssim. Ha estat terrible. Ha suposat un daltabaix en l’activitat i ha tengut un gran impacte sanitari i emocional. Però si hem de mirar els 25 anys, només hem de xerrar de coses bones. Aquests dies hem de fer un poc de reflexió i jo, quan vàrem fer els 20 anys, deia que l’Hospital de Manacor havia crescut, madurat i millorat. I ho podem aplicar a ara. Ha crescut moltíssim en activitat i molt poc en espai, el que és una reivindicació des del 2007. Havia quedat petit i ara, per primera vegada, podem dir que l’hospital creixerà, que hi ha un Pla Director aprovat i unes obres que seran una realitat al juliol. I, per tant, creixerà per donar una millor assistència en tant que espais adequats. També ha madurat. Va començar sent molt jove en tots els àmbits, la mitjana dels 478 treballadors que començaren era de 31 anys i ara és de 44. Ha madurat en el sentit que es va començar amb gent molt jove i moltes il·lusions, i han crescut en edat, maduresa i experiència. I això és bo per a l’hospital. I ara ens veim en aquesta situació, esgotats d’una pandèmia i il·lusionats amb el Pla Director. Tot i això, sempre ens plantejam quin és el nostre objectiu i aquest és donar la millor assistència als nostres pacients. Llavors xerram de valors, i l’hospital té arrelats els valors de la humanitat, la proximitat, l’equitat, l’empatia i el compromís amb la societat i el medi ambient. I tot això són coses que volem continuar mantenint i treballant. No sempre les coses surten bé, però les ganes de donar la millor assistència amb aquests valors sempre hi són.

De què n’estau més satisfets?
Del Pla Director. La gran aspiració dels darrers 15 anys era créixer. És vera que el creixement es visualitza amb espais, però també va lligat a la manera de fer feina. Volem créixer per continuar donant una millor assistència, perquè la medicina canvia i cercam que el pacient vengui a l’hospital i se’n vagi a ca seva el més aviat. L’atenció s’ambulatoritza. En oncologia, per posar algun tractament, ara estan unes hores a l’hospital de dia i poden anar cap a ca seva. Les persones que tenen apendicitis, per exemple, abans havien d’estar ingressades una setmana i ara no fa falta. Quan es tracta de cirurgies, moltes vegades se’n poden tornar el mateix dia. Volem fer feina amb equip i això no només és possible amb la voluntat dels professionals que es marquen un mateix objectiu, sinó que també amb espai suficient: necessitam que dues o tres persones es reuneixin en un mateix espai per avaluar un pacient.

Què s’ha aconseguit? Entre altres, sou un centre compromès amb l’excel·lència de cures…
És una cosa de les que estam més orgullosos. La infermeria assistencial s’ha compromès en donar la millor atenció en el seu camp i això és un compromís nacional i internacional. Amb aquest sentit s’està fent molt bona feina en la línia d’accessos venosos. Igual que s’està fent una feina extraordinària amb els malalts amb ostomia.

Quines àrees s’haurien de reforçar per donar un millor servei?
També hem de xerrar dels problemes. En aquest moment en tenim dos. Un és que ens falten metges i infermeres, però no només a l’Hospital de Manacor. En el nostre cas és molt difícil competir amb Palma. De cada vegada els professionals valoren altres coses a part de la feina assistencial, com ara no haver d’agafar cotxe o no haver de perdre tres quarts d’hores d’anada i tres quarts de tornada. També valoren la il·lusió d’estar a un hospital gran i universitari. I això fa que vulguin anar a l’Hospital de Son Espases o a Son Llàtzer. I jo crec que fer feina a un hospital comarcal aporta proximitat i a això no ho valoren. Per altra banda, i aquí sí que és un efecte clarament derivat de la pandèmia, són les llistes d’espera. Érem un hospital que el 2019 tenia les llistes francament bé i controlada, però ara les tenim descontrolades. La gent ha d’esperar molt, però no aquelles persones que tenen malalties que posen en risc la seva vida. Durant la pandèmia, l’activitat es va aturar llevat de les intervencions quirúrgiques d’urgència i dels pacients oncològics. La gent que té artrosi de genoll i necessita una pròtesi, no li va la vida, però si la qualitat i la gent no entén que hagi d’esperar.

Què me’n podeu dir dels professionals?
Majoritàriament són gent meravellosa. Hi ha una implicació per fer les coses ben fetes tot i l’esgotament derivat de la pandèmia. Ara retorna la il·lusió per projectes grans i quan estàs cansat costa. La gent lluita perquè els pacients estiguin ben atesos.

I dels i les pacients?
Crec que tenim la sort que la proximitat de la qual presumim hi és en aquesta comarca. Els usuaris, en general, són gent que ens enten i que quan es queixa és perquè té motius per queixar-se. Com a mínim intentam donar-los resposta. Per desgràcia, de cada vegada hi ha més individualisme i quan una persona està malalta l’aparquen a l’hospital i això a Manacor no ens passa. La implicació de la família i el seu entorn fa que sigui més fàcil.

Quin temps fa que treballau a l’Hospital de Manacor? Quins són els moments que més recordau?
Jo vaig començar el març del 2006 com a responsable del servei d’oncologia i com a gerent a l’octubre del 2012. Que m’agrada recorda? Una cosa concreta no ho sé, però m’agrada recordar totes aquelles coses que hem fet per ajudar als professionals i pacients. Que els pacients t’aturin pel carrer i et donin les gràcies és el més bo que et pot passar. Quan era responsable del servei d’oncologia sempre deia que no hi ha un agraïment més sentit que el d’una família d’una persona que s’ha mort, perquè si et donen les gràcies és perquè has ajudat i això ho diu tot. I en el cas de la gerència, que t’aturin pel carrer i et donin les gràcies perquè les varen tractar molt bé quan estaven ingressats veus que val la pena continuar lluitant.

Per celebrar tots aquests objectius complits heu preparat una setmana plena d’esdeveniments…
Quan vàrem xerrar per fer el 20è aniversari ens hi vàrem posar amb un any d’antelació. Ara, ho hem fet amb dos mesos. Si la guerra a Ucraïna i la pandèmia ens ensenyen qualque cosa és que hem de celebrar el que és motiu d’alegria. Aquesta setmana, durant tres dies, farem actuacions musicals. N’hi haurà de la Sonrisa Médica, que serà divertida i els hi hem demanat que posin l’alegria a diferents plantes. Les de dijous i divendres seran actuacions fetes pels treballadors i treballadores que toquen a bandes de música de la comarca i que s’han oferit a fer un parell de concerts de mitja hora o tres quarts. Divendres hi haurà un acte institucional a l’Auditori de Sa Màniga de Cala Millor que hem centrat a donar les gràcies. Volem riure, que hi hagi humor i música, però és un acte d’agraïment pels 177 treballadors que varen començar els primers anys i encara hi fan feina. Això vol dir que estimen l’hospital i estan implicats en el projecte. Als mesos de maig i juny també hi haurà jornades esportives.

Voldries afegir qualque cosa més?
Hi ha gent esperant una consulta i és un motiu de preocupació per ells i per nosaltres. La nostra feina és donar el millor de tot i solucionar aquest problema. Deman una mica de comprensió i que sàpiguen que tothom fa feina per donar resposta al més aviat possible.

Back To Top
Search