“Fer tapar una dona pel fet de ser dona és masclisme de tota la vida”

“El meu principal motor a l’hora ‘escriure és la sensació d’impotència i d’injustícia davant la realitat que vivim”. Així s’expressava dijous passat Najat El Hachmi a la Institució Antoni Maria Alcover on, convidada per Dones de Llevant i presentada per Cristina Salom, venia a presentar Dilluns ens estimaran, la seva darrera novel·la.

El Hachmi que de molt petita ja va començar a percebre la diferència “entre la vida dels homes i les dones”.

L’escriptora vigatana explicà també les dificultats que tenen les dones d’origen magrebí per fer-se un lloc dins la societat: “Per trobar pis, per accedir a les feines, hi ha un sistema molt selectiu que constitueix unes fronteres invisibles que són molt difícils de superar”. Per aquest mateix motiu, el perfil màxim de feines a les quals poden accedir dones d’origen magrebí és el d’intermediadora cultural. “Més que davant un sostre de vidre ens trobam davant un sostre de cimet armat”.

En parlar del masclisme i les discriminacions de gènere, El Hachmi afirmà contundent que “totes les dones del món som en el mateix vaixell. És cert que és molt difícil viure al Marroc o a un país on hi ha lleis que discriminen les dones, però el masclisme és a tot el món”. Per exemple, digué, “la sexualitat és un espai conflictiu tant aquí com allà, perquè hi ha una voluntat de control del cos i de la sexualitat de les dones relacinat amb el rol de mare i cuidadora que volen que tinguem. Ens fan sentir malament amb el nostre cos i el nostre desig per aquest motiu”.

Najat El Hachmi reconeix que hi havia temes que quan era petita no podien tocar, però sí que hi havia una pregunta que sentia repetidament: “Els homes són així de masclistes perquè són homes o perquè són moros?”. “I és una gran pregunta que no sé quina resposta tendria”, digué El Hachmi, alhora que recordava que “hi ha molt de masclisme aquí, també, hi ha una acumulació de petites imposicions que és cansadíssima”. En aquest sentit, afegí: “Imagina’t que totes les dones dedicassin a tombar el patriarcat totes les hores que són al gimnàs per tenir el cos que demanen els cànons patriarcals…”.

També abordà l’esdevenidor que espera les segones i terceres generacions de famíiles immigrants: “Els que som fills d’immigrants no viure pitjor que els nostres pares, començant pel fet d’haver pogut anar a escola” i es referí també al tema del mocador al cap a les dones i al·lotes: “Fer tapar una dona pel fet de ser dona és masclisme de tota la vida”, exclamà mentre argumentava que “dur el mocador suposa també un increment de les dificultats per poder tirar endavant perquè t’estigmatitza davant la societat”. I acabava dient que “quan la religió entra en política les dones hi sortim perdent, sempre”.