skip to Main Content

“Hem deixat de ser espectadors de la festa”

És el primer any que Pep Jaume (Sant Llorenç, 1976) celebra el patró del municipi sent-ne el batle, fet que l’hi atribueix més responsabilitats que quan era regidor. És per això que demana seny i responsabilitat perquè tothom pugui gaudir i ser lliure.

Les festes patronals ja han arrancat i, a més, són les primeres que celebres com a batle de Sant Llorenç des Cardassar. Feia 26 anys que la persona que estava al capdavant de l’Ajuntament era Mateu Puigròs i les dinàmiques estaven ja establertes. Davant aquests canvis i nous reptes, com ha estat preparar-les?
Et diré que fa 15 anys que som regidor i ja sé que hi ha per aquí i com funciona, tot ja estava molt rodat. És vera que la feina és molt diferent com a batle, però no et ve de nou. La cosa que més canvia és que la responsabilitat que tens és molt més gran que no com a regidor. La persona que està al capdavant pren decisions més importants i la diferència és un tema de responsabilitat, no de feina. Perquè de feina en fa molta el batle, però també els regidors i els tècnics de l’Ajuntament.

També cal tenir en compte que són les primeres festes que recuperen la normalitat…
La veritat és que la nostra prova de foc ja va ser a les festes de Son Carrió. Aquelles eren les primeres revetles després de la pandèmia i sí que en aquell moment vàrem passar pena. És per això que teníem un dispositiu muntat i vàrem demanar ajuda a Delegació de Govern perquè la festa no ens fugis de les mans. Però ara ja veim com roda a altres pobles i no passam tanta de pena. Ara bé, sempre demanam responsabilitat a la gent. Per exemple, a les vetlades a la fresca vàrem incidir amb el tema de la salut. Des del moment en què una persona no es troba bé, ha de quedar a ca seva. Només demanam responsabilitat als que participen.

Quin objectiu teniu des de l’Ajuntament amb aquestes celebracions?
L’objectiu principal és sortir d’aquests dos anys que han estat unes festes a mig gas. Que la gent s’ho passi bé, que els negocis puguin fer un dobler i que la gent que ens pugui visitar vegi com compartim amb els amics.

Al discurs del programa d’enguany fas especial esment al seny i al respecte. Per què?
Jo crec que hem d’insistir molt, perquè moltes vegades les campanyes de “No siguis ase” i “No i punt” queden com a lemes buits de contingut. El problema no és a les 23.00 hores, sinó quan són les 2.00 hores de la matinada i anam desbaratats. És aquí quan hem d’insistir. Perquè per poder gaudir de les festes, tothom s’ha de sentir lliure i còmode. Una persona que se senti cohibida, no s’ho passarà bé. Això és com en els negocis, funciona quan va bé a les dues parts.

El discurs em va fer pensar si apel·làveu a l’augment de denúncies per punxades a festes i baralles. Passau pena d’això?
De pena n’hem de passar i ser responsables, però aquesta no és una feina de l’administració. Si no que és una feina que s’ha de fer des de la família, ja que hem de pujar els al·lots amb seny i responsabilitat. És terrible això de les punxades. Jo pens que és una cosa molt seriosa, perquè no sabem que pot passar. Hi va la salut. Hem de fer molta de feina perquè hi hagi un respecte. El que passa no són bromes.

Les festes patronals de Sant Llorenç varen començar dimecres passat, dia 3. Per ara, com van?
Fins aquí molt bé. Varen començar dimecres, però les vàrem encetar oficialment fins aquest diumenge 7. Diré que el pregó va agradar molt. Els comentaris que s’han fet arribar als glosadors locals i els que ens han fet arribar a nosaltres són felicitacions.

Com a batle ho vius amb més responsabilitat, però com a llorencí?
Amb molts de nervis, perquè duu molta feina arribar a les festes encara que roda tot sol, i molta responsabilitat, perquè hi ha moltes tecles a pitjar. Però amb la col·laboració de les persones particulars que s’han implicat en l’elaboració del programa, és millor.

Però és possible deixar de costat la figura de batle durant les festes?
Gaudeixes la festa com a llorencí, però la responsabilitat sempre hi és.

A cada poble es viuen les festes de manera diferent. En el vostre cas, la participació de la societat també ha canviat al llarg dels anys. Hi ha molta implicació ara?
El programa està elaborat amb la implicació de molta gent del poble i associacions. Es tracta que la gent se senti la festa seva, que no siguem uns espectadors més. Per exemple, la banda de música té un pes important o el xef Tomeu Caldentey, que ens ha fet un vermut pel dia de Sant Llorenç. També els granots i sopes, que aniran fent actes. La implicació de la gent fa que tot sigui més fàcil.

Com comentàvem, que la gent s’impliqui en l’organització també vol dir que sent la festa com a seva…
Ara hem deixat de ser espectadors de les festes. Tradicionalment, sempre havíem duit grans revetles. Si ens traslladam a mitjan segle passat, veim com venia en Machín o en José Gaurdiola. Venien grans estrelles. A finals del segle, segur ho recordau, l’Orquestra Mondragon, Duncan Dhu o que també havia de venir en Miguel Rios. I això ens feia ser espectadors. Però des del moment en què la gent del poble s’implica en l’elaboració del programa, viu les festes de manera diferent. No és que jo vaig de festa, sinó que faig la festa. I quan fas la festa, l’estimes més i també estimes més el teu poble.

A això ho heu potenciat des de l’Ajuntament de Sant Llorenç?
Intentam donar més protagonisme a la gent del poble. Per exemple, als pregons els hi donam a les associacions i no anam a cercar tantes persones en particular. També facilitam els mitjans tècnics i logístics a la banda de música o als joves dels granots amb totes les activitats que fan. Feim tot el que sigui perquè rebin el nostre suport i això ajuda a fer festa i ser poble.

Back To Top
Search