skip to Main Content

Un nou “efecte Guggenheim” en els festivals

Marina Velasco Puigròs

Mobofest, Canet Rock Mallorca, Tramuntana Festival, Origen Fest, Mallorca Live Festival, The Dream Island Festival, MEF o Reggaeton Beach Festival. Festival de Pollença, Alternatilla Jazz Festival, Festival Brahms, Festival de Música de Deià, Festival Internacional Mancomunitat Pla de Mallorca, Festival Internacional de Jazz, Sa Mostra Festival Folklòric o Cançons de la Mediterrània. Saps què implica aquest refregit de noms?
Possiblement un nou “efecte Guggenheim” en el camp dels festivals de música. I vius! Només he esmentat algunes de les propostes a nivell insular. Si hagués d’incloure tots els exemples a nivell estatal, la llista seria quasi interminable. Moltes propostes i massa similituds? Diria que sí. Tots aquests festivals comparteixen un mateix format caracteritzat per ser esdeveniments socioculturals que aglutinen una gran quantitat de concerts de música en directe durant diversos dies i, generalment, del mateix gènere musical. També inclouen altres activitats relacionades amb la cultura o espais dedicats a la gastronomia; on els food trucks són els principals protagonistes culinaris. A més, gairebé tots es concentren especialment durant els mesos d’estiu i gaudeixen d’exitoses xifres d’assistència; segurament impulsades per la nova normalitat esdevinguda després de la crisi sanitària provocada per la Covid-19.
Què és, però, l'”efecte Guggenheim”? El dràstic procés de transformació de part de l’esfera cultural soferta a causa de la instal·lació en el territori d’un element singular –en aquest cas els festivals de música–, capaç d’actuar com a modificador important de les tendències prèvies, de reclam turístic important i que suposa el desencadenament de models molt semblants que modifiquen la fesomia originària de l’àmbit d’actuació –en aquest cas Mallorca, tot i que també extrapolable a l’esfera nacional i internacional–.
No us passa que reflexionant sobre aquesta qüestió de sobte sentiu una sensació d’embafament? Personalment, i sent el més políticament correcte, crec que quan és poc agrada i quan és molt cansa.
I no és que no sigui partidària del concepte de festival, el que passa és que precisament perquè gaudesc d’aquestes propostes no voldria que esdevinguessin les conseqüències típiques d’aquest efecte: la còpia reiterada d’un mateix model pot provocar la devaluació quant a l’originalitat i intencionalitat del producte cultural.
Si es perden aquests elements, resulten una mena de “fast food” de l’esfera musical. És a dir, el que preval és la consolidació de la posició però sense analitzar correctament les estratègies a llarg termini.
La multiplicació gairebé en massa d’aquest format implica la major diversificació de públics i el seu esgotament; per la qual cosa els resultats poden no ser els esperats. De fet, hi ha alguns festivals que han optat per no celebrar una nova edició aquest 2022, com per exemple Fest Ciutat o Festival Cul de Sac.
L’impacte mediambiental que generen malauradament la majoria d’exemples, no s’adequa ni a les exigències mínimes estipulades a l’Agenda 2030 de l’ONU ni a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenibles.
La competitivitat existent tant a nivell local com internacional provoca que a vegades es prioritzin recursos i desenvolupaments a escala global, provocant que la millora sociocultural quedi relegada a un segon estrat. Es té tendència a oblidar que la màxima prioritat són les persones, no únicament la projecció de la infraestructura cultural “d’autor”.
Aquests efectes negatius comporten un consum ràpid i repetitiu que sol finalitzar amb l’esgotament per part dels públics que, cansats de les “còpies”, es llancen en la recerca de noves alternatives. El resultat? Minva la qualitat de la proposta i moltes vegades inclús acaba desapareixent.
Agents de l’esfera cultural: no cansem amb massa coses, fem gaudir de poques.

Back To Top
Search