“Si hi ha víctimes és perquè hi ha culpables”

Jaume Santandreu, el capellà Collet, profeta dels marginats i un dels impulsors de l’acte de Son Coletes, ens parla de memòria històrica i de justícia

S’ha fet justícia amb els represaliats del franquisme?
No, no s’ha fet justícia de cap de les maneres; ni a cap nivell: ni jurídic, ni polític, ni de poble… S’ha fet una petita memòria, una mica d’homenatge de marginats, però justícia, no; no s’ha anul·lat res… Com es pot fer justícia si no es volen dir els noms dels botxins? Ara comencen a reconèixer que hi va haver víctimes, però encara callam… S’han escrit llibres a Manacor, jo això li he dit a la cara, a Antoni Tugores, que l’estim molt: llibres i més llibres, però no surt ni un sol nom, dels botxins. A Manacor en varen matar mil, molt bé, però, qui els va fer matar? Qui va consentir que els matassen? Si volem fer un judici, hi ha d’haver un culpable, no hi pot haver només una víctima. A una víctima li podem fer un homenatge, li podem posar el nom a una plaça, però si volem fer justícia, hem de saber qui el va matar i l’hem de posar al seu lloc.

Queda molta feina per fer idò…
La gent no té clar que hi havia un govern legítim, unes eleccions legals, i de cop i resposta vengueren uns assassins, i els que han triomfat són els assassins. És que no s’entén, i encara anam com amb por. “És que tenen fills…” Bé, jo no vaig contra els fills dels assassins, jo vaig contra els assassins. Aquí no s’han tornat les coses al seu lloc. Aquí se segueix la regla: els qui varen guanyar tenen la raó. I punt.

S’han obert un parell de fosses: Montuïri, Porreres… pareix que a Manacor és més difícil, logísticament; seria important provar-ho?
Hem d’anar molt alerta que no sigui una excusa, mira quin temps ens tengueren, fins i tot amb governs socialistes, sense posar la làpida que havia fet en Frau. Ara bé, torn allà on érem abans: fer justícia no és fer homenatges a les vícitmes, és seure al banquet dels acusats els noms d’aquells que els mataren i d’aquells que ho permeteren. Podem fer un judici, són crims contra la humanitat, no fineixen, no acaben. La resta són signes, són símbols. Evidentment és més poderós obrir una fossa que fer un acte, un homenatge com el que feim a Manacor. I hi anirem una vegada més, jo no li llev importància, però què hi farem allà? Som víctimes encara, no ha canviat res. Justícia de què? Si estam pitjor que el temps d’en Franco. No ens maten perquè no poden, però ens matarien igual. Ens tanquen a la presó perquè no ens poden matar. D’aquests esperam justícia? D’aquests no podem esperar justícia mai. Per moltes fosses que obrin serà terra que ens tiraran davant. Els qui els mataren són els mateixos que ara ens maten a nosaltres, no físicament, ens maten com a poble, ens tanquen a la presó… Que obrin les fosses que vulguin, que facin els carrers que vulguin… Però mentre no tenguem coratge de dir: “Estam igual o pitjor que aquell moment…” Ara estam ben igual que al 36, estam igual. No ens maten, bé, és igual, morir o no morir és una anècdota… No ens maten perquè no poden. Són els mateixos, amb la poca vergonya de sortir a una processó, de l’església, els feixistes cantant El Novio de la muerte.
Els homenatges són literatura enfront de reconèixer que no hem avançat ni una sola passa. És el que sent, trob que no hi hem de fer més voltes. Ens tancaran? És que jo vull estar tancat si importa, però no anem a remoure només ossos.

Vols afegir qualque cosa més?
Perdona que faci de capellà, però mira, vaig fer els Passos al Via Crucis a Llubí, i hi ha una estació que són unes dones plorant, i el Bon Jesús les diu: No ploreu per mi, plorau pels vosaltres i pels vostres fills. És això… Ens tornaran a matar! Hem d’anar a defensar un home que mataren? Me pareix molt bé. Dius: “Mataren el meu padrí l’any 36…” Però és que ara et mataran a tu! Viure sense llibertat és estar mort. Estam ben igual. Nosaltres no estam tancats, però és que seria més gloriós estar tancat que viure dins aquesta gàbia: anam al bar i no deim res per no excitar, no parlam d’en Puigdemont; no ens posam el llaç groc, perquè no vendran a comprar…Estam igual que estàvem. Por i por i por.