“Jo vaig ser el darrer contrabandista de Manacor”

Parlam amb la darrera baula de la nissaga del contraban a la costa manacorina. El tabac d’estraperlo entrava per cala Varques. Del que hi passava i de com s’organitzava tot n’hem parlat amb un pagès i excontrabandista que ha volgut compartir el seu testimoni des de l’anonimat.

De com va començar tot i del mite de’n Joan March, què n’heu sentit contar?
Sé que tot això va començar devers Santanyí. Es varen fer molts de doblers amb això. Allà, a Santanyí, n’hi havia un que era parent o que coneixia ben de prop en Joan March, en Verga. Era un dels seus homes de confiança. I quan la cosa va anar a més per aquella banda, va venir cap a Manacor. Ja l’havien agafat dues vegades, s’havia fet por i va voler venir a provar-ho per la part d’aquí.

I del que va passar abans o durant la Guerra Civil, què en sabeu?
Abans del moviment ho varen provar, però no va anar bé. A Can Fresquet hi va haver una trobada i en varen matar molts. El camí que hi ha a Cala Falcó és d’aquell temps. Però nosaltres no el fèiem servir perquè no descarregàvem per allà. Quan va passar aquesta desgràcia tot es va aturar de cop. Varen tornar a obrir quan jo vaig començar. En aquell temps en March també era el timó de tot. Però nosaltres no en sabíem res d’ell. Nosaltres fèiem el negoci amb altres homes, però era ell qui ho manejava tot. O això ens deien. El nostre timó era l’amo en Miquel. Va fer molts de doblers i sempre deia que no ens passaria res, que tot estava més que controlat. I la veritat és que no ens va passar res mai. Que no és poc.

Com vàreu entrar dins l’estructura manacorina del contraban?
Nosaltres li dèiem ‘contrabàndol’. M’hi vaig posar quan un vespre va venir un camionet per dins ca nostra. Ens varen dir que passaven gènere, ens posàrem d’acord i hi varem anar cinc o sis manacorins. Tots érem pagesos. Gent de per aquell redol. Fèiem feina, però això altre anava més bé.

De dones, n’hi havia cap?
Sí. En va venir una, de joveneta, era de per allà i devia tenir setze anys. Li donàrem la ràdio. A ella no li podia passar res. Només era damunt un puig, enfora de tot, i ens deia si podíem descarregar o si hi havia res que haguéssim de tenir en compte. Al principi tenia un poc de por, però era valenta i ho va fer molt bé.

No hi havia més gent?
De Santanyí venien una quinzena o una vintena d’homes, que llevaven a coll. Tot això ho trèiem a cala Varques, a la platja. I ho havíem de pujar fins al camí, a peu i amb els paquets damunt l’esquena. No hi passaven els camions, i les bísties just just.

Els senyors, o els amos de les terres ho sabien tot això?
Al de Son Fortesa li vaig dir jo. Me va contestar que ja li havien dit i que féssim el que volguéssim però que no en volia saber res. Els que estaven a Sa Talaia, no ens varen dir res mai, però passaven pena.

Com s’organitzava tot?
L’amo en Miquel era el timó. Ell era de la part de Santanyí. Era el que ho organitzava. Aconseguia els doblers, feia l’enviament, ens avisava de quan arribaria la barca i entregava el gènere. Aquí només descarregàvem. De Santanyí també venia en Toni. Ell pujava dins la barca i tirava les caixes damunt l’arena de cala Varques. I d’allà ja partíem per amunt. Descarregar i traginar el gènere durava tota una nit. Apuntava el dia quan acabàvem. Tot es feia a peu i amb bísties. Jo vaig posar cavalls. No els muntava ningú, però varen anar molt bé perquè podíem posar quatre o cinc paquets damunt cada cavall. Després, en acabar tot el tragí, fèiem passar les ovelles per allà i esborràvem les trepitjades dels traginadors.

Des d’on arribava el gènere i qui el duia fins aquí?
Venia de la part d’Àfrica. Venia una barca dos dies abans de descarregar. Es posaven just davant cala Varques, amb la barca hi duien un bon parell de dones molt guapes. Feien el paper de turistes, nedaven, feien capficos… Això era durant la primavera perquè el ‘contrabàndol’ també es feia a l’hivern. Feien un poc de festa i hi estaven dos dies. I el dia que feia tres, descarregàvem la barca. .

Per tant, el contraban continuava amb el boom turístic…
Quan es va fer Punta Reina, encara trèiem tabac. Hi havia màquines, es començava a construir i durant un any anàrem a treure tabac dels secrets que hi teníem. Ja érem a la democràcia i encara anàvem de ‘contrabàndol’. Però quan es va fer Punta Reina, va acabar tot.

Només dúieu tabac?
Només tabac. Ni drogues, ni armes. Dúiem Winston i Marlboro. Res pus.

On s’amagava el tabac que entrava per cala Varques?
La majoria del tabac que arribava per allà se n’anava directament cap a Palma. Quan el tabac baixava de la barca, ja l’esperaven a Ciutat. Però en guardàvem. Fèiem clots, hi amagàvem el tabac i ho tapàvem tot amb bales de palla, que feia servir per donar menjar a les ovelles. Jo no comprenc com és que la policia no va pensar mai que el tabac era sempre allà on era la guarda…

Les coves d’aquell entorn no us servien?
El civils vetllaven molt les coves de per aquella part, com la del Pirata o del Pont. Si fèiem servir coves, eren les de més endins. Les que no són prop de la mar. Perquè tot d’una hi anava la guàrdia civil.

Com sortia tot el tabac que teníeu guardat a ca vostra?
A poc a poc. Un home feia com que venir a cercar mens, fèiem un poc de comèdia, carregava el camió i se n’anava. Després també hi havia el camió de la llet. No sé com li varen fer un forat i l’omplien de tabac. Un altre venia amb una furgoneta, la carregava ben carregada i només tapava el tabac amb una manta, deia que era forner, aquest… Però en haver passat la barrera de la finca, nosaltres ja no sabíem on anava el tabac, ni res de res.

La policia no us encalçava?
La Guàrdia Civil, els lobos els dèiem, se’n varen tèmer que per aquí trèiem tabac. A la part de Santanyí els donaven un tant. I nosaltres no donàvem res. I per això ens vetllaven. Un pic varen venir per ca nostra i varen voler inspeccionar el sestador. Hi havia una pila de bales de palla, però darrere tot era tabac, no n’hi cabia més. Els vaig dir que no en sabíem res i se n’anaren ben tranquils. Ens cercaven, però anàvem seguint d’aquesta manera.

Vàreu viure qualque escena d’aquelles que surten a les pel·lícules?
Una vegada que va tornar la guàrdia civil teníem un jove just en el camí, per si havia de fer cap senyal. Va arribar el cotxe de la guàrdia civil i aquest jove va sortir a tota, disparat amb el cotxe. La Guàrdia Civil li pitjà darrere i quan va fer una estona, per l’emissora, ens va dir que era a Sant Salvador i que podíem seguir descarregant, que els guàrdies eren darrere ell i que els tendria entretenguts una estona.

Es guanyaven molts de doblers amb el contraban?
Se’n feien. Un dia vaig dir a la meva dona que guardàs la capsa dels doblers damunt el pinte de la xemeneia. El portal va quedar obert, va fer un cop de vent i per tota la casa hi va haver bitllets de mil!