skip to Main Content

La guerra sí que té rostre de dona

Marina Velasco

Tradicionalment, s’ha entès que foren homes qui van participar activament en els esdeveniments de caràcter bèl·lic de la guerra del 1936. Les tasques que desenvoluparen les dones, patint una vegada més les conseqüències de la societat heteropatriarcal, van quedar relegades a papers secundaris, com puguin ser les cures o inclús la prostitució, en l’imaginari popular.
La realitat, però, fou ben diferent. Tal vegada, un exemple que ens toca de prop i que és conegut per molta gent, és el cas de les cinc milicianes que van ser capturades pel bàndol feixista i de les quals ja en coneixem el seu tràgic final. Aquestes dones combatents, milicianes que desembarcaren amb les tropes del capità Bayo, no foren una excepció en l’exèrcit del bàndol republicà. Existeixen milers de casos de dones combatents que sabien perfectament a què s’enfrontaven i què perdrien si guanyaven els feixistes.
En els darrers anys, és cert que hi ha hagut diferents iniciatives des de disciplines diverses per a donar a conèixer el paper de la dona a la guerra. Una de les meves preferides –encara que el context sigui el front de l’Exèrcit Vermell (on es van allistar quasi un milió de dones) de l’antiga Unió Soviètica en el conflicte de la Segona Guerra Mundial– és l’obra de la guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2015, Svetlana Alexiévich: La guerra no té rostre de dona (la qual m’ha inspirat a l’hora de decidir el títol d’aquest breu article).
Tornant, però, a l’àmbit de la guerra del 1936 a Espanya, si es vol conèixer la realitat pel que fa al paper de la dona a la guerra i les dades de les combatents, el Museo Virtual de la Mujer Combatiente (MVMC) dirigit per Tània Balló i Gonzalo Berger és d’obligada consulta. Aquest museu, en constant evolució i actualització, té l’objectiu de ser un espai històric, visual i educatiu sobre la participació de les dones combatents en la Guerra d’Espanya. El projecte es fonamenta en la recerca i documentació de les que van formar part d’unitats de combat durant el conflicte que va enfrontar a les organitzacions del Front Popular i el Govern de la II República amb els militars revoltats i els seus aliats, entre 1936 i 1939.
Actualment, s’han registrat 3226 dones, de les quals dotze eren residents a les Illes Balears en el moment de la guerra i les quals van participar activament en les Milícies Antifeixistes de Catalunya: Antonia Alcal, Catalina Amengual, Carmen Calabuig, Maria Costa, Maria Díaz, Hedwig Enderli, Maria Ferrer, Antònia Gomila, Rosario Herrero, Sebastiana Riera i Cecília Valles. De totes elles, es poden consultar aspectes biogràfics i militars, així com, en alguns casos, fotografies locucions i les seves biografies.
Gràcies al MVMC la realitat i la veritat queden revelades al món en un clic. Les vides de les combatents deixen de restar relegades a l’àmbit privat de les seves famílies o amistats i passen a ser exposades sense pors. Conèixer la seva història és clau per reivindicar el seu paper durant la guerra i no seguir faltant a la veritat.
Si us interessa visitar aquest museu, podeu fer-ho escrivint www.mujeresenguerra.com al cercador i ben segur que gaudireu de la meravellosa tasca d’investigació i rigor que s’amaga a cada racó de la plataforma.

*A la imatge de portada: Milicianes del batalló femení de Catalunya en el front de Son Carrió, Mallorca (agost de 1936). Arxiu fotogràfic de la Fundación Anselmo Lorenzo (CNT).

Back To Top
Search