La visita del governador

El calaix del temps. Albert Carvajal

Ben segur que a la majoria dels lectors i lectores el nom de José Fernández del Cueto (1830-1869) no els dirà res. Aquest bon senyor, cavaller gran creu d’Isabel la Catòlica, comanador de Carles III i, durant un temps, cònsol d’Espanya a París, va ser un polític afiliat a la Unió Liberal, diputat a les Corts espanyoles i governador civil de les Balears entre agost de 1860 i juny de 1861. Com a màxima autoritat illenca, el setembre de 1860 va rebre la reina Isabel II a la primera visita a Mallorca d’un monarca d’ençà de Carles I.
El fet és que el maig de 1861 romangué unes setmanes a l’illa el seu cunyat Juan Álvarez de Lorenzana Guerrero (1818-1883), aleshores conseller d’estat. I el governador, fent honor al seu càrrec, cregué oportú organitzar-li una excursió que, començant per Felanitx, passaria per Manacor i conclouria a Artà. Crida l’atenció, si més no, que elegís precisament aquest itinerari i no el clàssic a Valldemossa i Sóller. Així les coses, dia 20 la comitiva partí de Ciutat cap a Felanitx, on va ser rebuda entre vives i aclamacions.
Dos dies després, a les tres de la tarda, carros i carruatges enfilaven cap a Manacor. A la partió dels dos termes els esperaven la corporació municipal en ple (amb el batle Llorenç Caldentey Perelló al capdavant); la reverenda comunitat de preveres i els representants de l’administració de justícia. Després de saludar efusivament el governador, l’acompanyaren fins al casal del Comte d’Ayamans, situat a l’actual carrer d’en Bosch, on s’allotjarien els il·lustres visitants. Una vegada descarregades les seves pertinences i haver descansat breument, José Fernández de Cueto es dirigí al domicili del tinent general Fernando Cotoner (al carrer del capellà Pere Llull) flanquejat per les autoritats militars locals i algunes de les persones més destacades de la vila. Diem algunes perquè, evidentment, els capitostos locals presents a la desfilada pertanyien a l’ideari liberal, aleshores al capdavant de les institucions públiques en la coneguda com a Segona Dècada Liberal Conservadora. Tots manco el batle, màxim representant del conservadorisme manacorí previ al caciquisme. Arribats a destí, i malgrat que eren prop de les cinc de l’horabaixa, se’ls serví el dinar.
Cap a les vuit i mitja la casa del senyor Cotoner s’il·luminà amb dotze torxes de la cera blanca de més qualitat que es trobà a la vila, sostingudes pels guarda-carrers i els peons caminers formant un cercle en el centre del qual es disposaren en rigorós ordre els faristols dels joves músics aficionats que formaven la banda de música militar. Al senyal del seu director, i malgrat la senzillesa dels instruments que portaven, interpretaren una serenata acompanyada de danses executades per la colla de Cossiers. Els voltants eren plens d’espectadors. Conclosa l’actuació, el batle i els regidors s’acomiadaren del governador i encapçalaren una cercavila que recorregué les principals vies del poble seguits de la banda i d’un nombrós públic i que tengué el seu acabament en una casa on s’organitzà una vetllada de balls que comptaren amb la presència inesperada del mateix governador. Seguint el costum de l’època, els balls s’encantaren i els joves regalaren a les seves al·lotes tota mena de dolços. La festa acabà passades les dues de la matinada. No cal dir que només hi tengueren accés els membres de les classes benestants. L’endemà de matí la comitiva visità els establiments de beneficència, inclosa la presó, i a les tres i mitja abandonà la vila direcció Artà. Per a la monòtona vida local, s’havia viscut tot un esdeveniment.