L’acte d’homenatge, que tengué lloc a La Fornal, consistí en una taula rodona formada per Tomeu Canyelles, Josep Ramon Santiago, Pere Rosselló, Magdalena Gelabert, Bernat Nadal i la família Riera-Vallès.
Dilluns dia 11 de desembre a les 20 h tengué lloc a La Formal un homenatge a Miquel Àngel Riera, organitzat per l’Obra Cultural Balear en col·laboració amb la Nova Editorial Moll. L’objectiu era celebrar el mig segle de la publicació de la primera novel·la de l’escriptor manacorí, Fuita i martiri d’Andreu Milà.
De fet, l’obra ha estat recentment reeditada per la mateixa editorial, en una nova edició que recupera el primer pròleg de Josep M. Llompart i l’epíleg de Jaume Santandreu. Amb la intenció d’explicar quina importància ha tengut per a la literatura catalana i per a lectors de diferents generacions aquesta novel·la, s’organitzà una taula rodona on intervingueren diversos professors, filòlegs i literats.
La primera intervenció fou el director literari de la Nova Editorial Moll, Tomeu Canyelles, que destacà l’ús precís del llenguatge de la novel·la, l’estructura narrativa i la profunditat del seu missatge, una obra a la qual “he retornat en diverses ocasions”. El filòleg manacorí Josep Ramon Santiago destacà els elements cinematogràfics, periodístics i de narració psicològica presents en l’obra. L’escriptor, expert en literatura del segle XX i amic personal de l’autor, Pere Rosselló, començà la seva intervenció dedicant unes paraules de record a Roser Vallès, esposa de Riera, a les quals se sumaren els altres membres de la taula i els membres de la família Riera-Vallès que hi assistiren. Seguidament, enfilà el relat d’algunes anècdotes viscudes amb l’autor i que ajudaren a contextualitzar-ne l’obra. Riera defensava que ‘escriure’ era, necessàriament sinònim d’’escriure bé’. La professora i escriptora Magdalena Gelabert feu una lectura personal de l’obra i en destacà alguns elements simbòlics rellevants. Finalment, Bernat Nadal incidí en els aspectes cinematogràfics de la novel·la, que inspirà una obra de teatre dirigida per Frederic Roda i protagonitzada per Joan Gomila i Sebastià Adrover, i de la qual s’escrigué un guió per a una pel·lícula que no arribà a filmar-se.
En definitiva, si Riera considerava que «salvar-se és perllongar el ressò d’un ésser humà entre els humans, més enllà de la mort», evidentment ho ha aconseguit, perquè mig segle després les seves paraules encara ressonen dins nosaltres.
