Dia 10 d’octubre va ser el Dia Mundial de la Salut Mental. Per reflexionar sobre aquest tema, entendre d’on venim i projectar-ne el futur, parlam amb dues psicòlogues (de l’àmbit públic i del privat), dos familiars d’afectats i amb el gerent d’una entitat, Estel de Llevant, que treballa per la salut mental. Començam amb Maria Acuñas, que ens parla de la seva experiència com a psicòloga clínica de la Unitat de Salut Mental Infantil i Juvenil al Centre de Salut de Manacor.
Com està conformat l’equip de la USM Infantil i Juvenil i quin àmbit d’actuació teniu?
Donam servei a tota la zona de Llevant, des d’Artà, Capdepera fins a Campos, Santanyí… I l’equip està format per un psiquiatre infantil, jo mateixa, que som psicòloga, una infermera, una treballadora social i una administrativa. I darrerament tenim un petit reforç d’una altra psicòloga clínica, que ve dos pics a la setmana.
Quin perfil de pacient teniu?
Al final, nosaltres acabam vegent els casos més greus –autolesions, trastorns de conducta alimentària, ideacions autolítiques– o els de les famílies que no se poden permetre pagar la consulta privada, perquè hi ha molt més circuit privat que públic. De vegades tenim pacients que estan molt a gust amb nosaltres i ens demanen visita amb més freqüència, però no ens és possible.
I quins serveis oferiu?
Crec que el nostre punt fort és que som un equip multiprofessional, molt complet, que s’adapta a les necessitats de cada família. Donam una atenció biopsicosocial: hi ha famílies que necessiten psiquiatre i treballador social, o psicòleg i psiquiatre, o psicòleg i l’infermera, etc.
Quins són els problemes que més tractau a la unitat?
Duim casos de nins amb trastorns de neurodesenvolupament –per exemple, l’autisme–, casos d’hiperactivitat, trastorns de tics. També feim seguiment de casos d’ansietat i depressió, trastorns de conducta alimentària, autolesions, fòbies específiques, etc.
I realment és ver que hi ha hagut més incidència de la pandèmia ençà?
Nosaltres feim estadístiques, i això s’hi reflecteix clarament, encara que ara mateix està davallant una mica. Però durant dos anys posteriors a la pandèmia hi va haver augment de casos i, a més, més greus, perquè el percentatge de casos que havia de derivar a psiquiatria perquè havien de menester medicació ha estat molt més alt.
I per què creis que ha passat, això?
La pandèmia ens va afectar a tots i va ser un estressor important, que va fer que els nins que ja tenien problemes d’ansietat, de baix rendiment escolar, d’assetjament, etc., acabassin de caure-hi. És a dir que els joves amb més factors de vulnerabilitat han estat els més afectats.
Voleu afegir res més?
Sí, que una cosa bona que ens ha duit la pandèmia és que s’ha començat a xerrar de salut mental públicament, se comença a entendre que s’ha de dotar millor econòmicament i que té una importància cabdal en la societat.
