Guillem Salas ‘Bordoi’ és conegut, sobretot, per haver ensenyat a cavil·lar a diverses generacions, com a mestre d’educació primària. Fotògraf aficionat des de fa anys, s’estrena amb una exposició titulada “Ses seves són ses bones”, que es pot visitar a s’Agrícola fins dia 31 d’octubre. Hem quedat a ca seva per parlar-ne.
Quan i per què sorgeix el teu interès per la fotografia?
Jo vaig començar a fer fotos amb una càmera de manxa, que mon pare tenia de quan era jove, i sortien desenfocades, un desastre, però me feia gràcia fer fotos amb allò. I després amb una càmera de 8mm que mon pare havia aconseguit d’Àustria per uns alemanys que havien estat presoners de la II Guerra Mundial, una història preciosa… I bé, després d’anys de disparar en analògic, me vaig passar al digital.
Tots els teus alumnes recorden bé els àlbums de fotos que feies de cada curs.
Sí, això va ser ja de més gran. De totes les escoles on he estat tenc fotos i uns àlbums preciosos: de Campos, de Jaume Vidal, de La Salle, de Son Servera… Després els al·lots, que ja són grans, han vengut a ca nostra i els han mirat, n’han fet fotos amb el mòbil. I això són tresors.
I després de tants d’anys d’afició, decideixes fer una exposició. Per què?
L’exposició va ser una proposta d’en Joan Servera, d’Imatges, que és membre de la junta directiva de s’Agrícola. Ell me coneix i sap que tenc fotos de fa mil anys i me va demanar si voldria fer una exposició. Jo li vaig dir que m’ho pensaria i vaig mirar les fotos que tenc classificades en una carpeta que se diu “Top Tens” [riu], les vaig mostrar a en Joan i va trobar que tenien qualitat i eren dignes.
Però tu sempre has estat una persona molt discreta, sense gens de figurera. M’ha sorprès que fessis una exposició.
He de dir que vaig posar una sèrie de condicions. No volia inauguració, perquè és cercar qualcú que xerri bé de jo i jo després dir dues paraules, i això és fer comèdia. Després hi ha el tema de la premsa i les entrevistes, que jo no som gaire d’això, però no m’hi puc oposar. I he signat amb el malnom que no empr, ‘Bordoi’, en homenatge a mon pare, que era aficionat a les fotos.
Com definiries el teu estil?
Sempre he intentat fugir de les fotos “oficials” i m’he decantat pels detallets, pels moments, per les coses espontànies i també per retratar les festes populars des d’una altra perspectiva, amb una altra mirada. Això sí, no tenc gens de tècnica. No me demaneu ni quin diafragma és ni el balanç de blancs ni res. Jo cerc moments.
