skip to Main Content

“No podem pensar en la Sibil·la com una manifestació única, sinó que és un conjunt de moltes expressions”

Francesc Vicens (Palma, 1977), musicòleg, ens explica les relacions entre la Sibil·la, la seva celebració vinculada a l’Església i el poble.

Quina és la relació entre la Sibil·la i la litúrgia?
La Sibil·la és un teatre litúrgic medieval que, tot i que se feia dins les esglésies, no se feia emmarcat dins una missa. La Sibil·la es va vincular a la missa de matines al Concili Vaticà II, als anys 60 del segle XX. Abans la peça se representava just la Nit de Nadal.

I per què es prohibeix arreu d’Europa?
Es prohibeix a partir del Concili de Trento, a mitjan segle XVI, perquè intentar reformar tots aquests excessos escènics que se fan a les esglésies, que es volien recuperar com a espais de silenci, d’oració i d’ordre que convidi a l’espiritualitat.

Perquè s’entén que la gent anava a l’església per a veure la Sibil·la i cridava i aplaudia…
Efectivament, fins al segle XIX la Sibil·la és un pretext per veure un espectacle. La gent aplaudia i cridava, i de vegades hi havien d’intervenir les autoritats perquè s’increpava a la persona que la cantava. I també hi ha certs elements descrits en textos d’arxiu que ens parlen d’aquesta dimensió espectacular de la Sibil·la.

I quins són, aquests elements?
Per exemple, hi havia una coca bamba que penjava de la trona i que duia trossets de torró, fruites confitades. I la Sibil·la, quan acabava, tallava el fil de la coca, queia en terra i feia efecte com a de cucanya i hi havia un rebombori que no t’ho pots ni imaginar! Aleshores, hi ha una dita mallorquina que és “enfilar el fil de les neules”, i vol dir que s’encerta una qüestió que és difícil de solucionar. I també tenim la glosa “Sibil·la, alerta a sa coca / que no et caigui de ses mans / que hi ha dos escolans / que baden un pam de boca”. És a dir que la cultura popular n’és plena, de reminiscències de la Sibil·la-espectacle.

Per tant, la Sibil·la ha tengut molt de recorregut al marge de la religió.
Sempre hi haurà el purista de torn que dirà que la seva manera de veure la Sibil·la és la canònica. Però el cert és que ha estat un element contestatari, ja des dels seus inicis. Primer, hem de tenir present que la Sibil·la és una bruixa, una pitonissa que vivia dins una cova i se col·locava per poder formular les seves prediccions. I ha estat un personatge que ha llegit el signe dels temps i s’ha adaptat a cada època de distintes maneres. Per tant, no podem pensar en la Sibil·la com una sola versió, sinó que és un conjunt de moltes expressions. El vertader patrimoni és que el poble, en conjunt, en tengui cura.

Back To Top
Search