Entrevistam Pau Quina, director del tríptic de microteatre Morir-se de riure, que aborda el final de la vida des d’un caire humorístic i sarcàstic. Es representarà dia 2 de desembre a les 20 h a S’Escat.
L’obra que presentau està formada per tres peces amb la mort com a tema central. Què ens en podeu contar?
Les tres obres de microteatre són independents i, efectivament, tenen la mort com a eix vertebrador, sempre amb ironia i amb humor. La primera és “A reveure”, que tracta sobre les mangarrufes que intentam fer per evitar la mort. La segona seria “Al cel el vegem”, que és una anàlisi sarcàstica i irònica sobre el comportament humà als funerals. I la darrera és “Cendres”, que és una peça d’humor sobre les promeses que feim quan arriba la darrera hora.
Sembla, a priori, un plantejament molt agosarat, parlar d’un tema tan transcendental i universal des d’una òptica irònica-humorística. Com ho veis, vosaltres?
De fet, aquest era un dels desafiaments que ens vàrem proposar: tractar la mort des d’aquesta perspectiva que era nova per a nosaltres. Al final, la mort forma part de la nostra vida. I, paradoxalment, tractant el tema de la mort, acabam parlant de la vida mateixa, de les ganes de viure.
Fa estona que roda, aquest projecte? Com ha evolucionat amb el temps?
Vàrem començar a girar amb aquesta obra fa dos anys bons. I el que és el text, no ha evolucionat gaire, però sí que els actors, a cada representació li donen una capa més.
I adaptau l’espectacle a cada espai on el representau?
Sí, l’obra canvia depenent de l’escenari on la representam. Perquè l’hem feta a teatres normals, dins bars, a racons diferent de dins un poble, etc.
I què ens podeu dir, del repartiment?
És una mescla curiosa d’actors i actrius. “A reveure” la protagonitzen na Cecília Genovart i en Jesús Crespí; la segona és un monòleg d’en Nofre Jaume; i la tercera està protagonitzada per dos actors de la companyia Allunyats Teatre –Iván Martín i Marc Bibiloni.
Quins altres projectes teniu en marxa?
Aquesta obra ens pensàvem que havia acabat, però han anat sorgint altres dates i l’hem ampliat. Paral·lelament, quasi amb els mateixos actors, tenim un projecte que hem estrenat enguany, Un vespre de pel·lícula, on feim la volta a escenes mítiques de pel·lícules famoses com Pulp Fiction o Lalaland.
Voleu afegir qualque cosa?
Idò just voldria convidar a tothom que vulgui passar una bona estona que vengui a veure l’obra, que encara no l’havíem pogut representar a Manacor.
