Maria Febrer Serra ha defensat la tesi doctoral titulada ‘Impact of invasive snakes at the Balearic Islands: an ecological and molecular approach’ a l’àrea d’Ecologia del departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears, i ha obtingut la qualificació d’Excel·lent Cum Laude. Parlam amb ella sobre les serps invasores i l’impacte mediambiental que poden suposar per al territori de les Illes.
La vostra tesi doctoral tracta l’impacte mediambiental de les serps invasores a les illes Balears. Què és el que heu descobert?
Per començar, cal dir que hi ha quatre etapes d’invasió. Hi ha la introducció de l’espècie, el desplaçament, l’establiment (que és quan una espècie ja es pot reproduir en un nou territori), i finalment la disseminació de l’espècie (en anglès, spread). Nosaltres he, descobert que aquestes serps ja estan establertes tant a Mallorca com a Eivissa i Formentera, fet que significa que es reproduixen i que campen a pler. I això pot dur un impacte ecològic bastant greu, perquè hi ha moltes espècies sensibles, algunes d’elles amb la catalogació de vulnerables, com per exemple la sargantana pitiüsa, que es poden posar en situació de perill per aquestes serps. I a part d’això, les serps també depreden la fauna cinegètica com, per exemple, polls de segons quines aus, petits mamífers… Totes les invasions, a través de la depredació d’espècies natives, poden provocar grans canvis en l’ecosistema.
Com fareu públics els resultats de la tesi?
La tesi és un compendi cinc articles científics, quatre dels quals ja s’han publicat en revistes d’alt impacte. Quan el cinquè article es publiqui, la tesi estarà disponible al repositori institucional de la Universitat de les Illes Balears.
Finalment, quines propostes feis al vostre treball?
A les Pitiüses, les serps de ferradura i les blanques estan declarades com a invasores de manera legal; realment, hi està tota la família dels colúbrids. Què passa? Que la serp verda no és un colúbrid i, per tant, queda exempta d’aquesta catalogació. El segon problema és que a Mallorca no està cap d’elles declarada com a invasora. I això repercuteix sobre l’esforç de captura per part de les entitats que se’n carreguen, en aquest cas el Consorci de Recuperació de Fauna de Balears. Això què significa? Que a illes Pitiüses, l’esforç de captura és molt més gran que Mallorca. Per exemple, se fa un control més exhaustiu, hi ha més personal contractat, hi ha més trampes, i al final tot funciona com a millor que Mallorca. El que nosaltres proposam és que totes les serps d’introducció recent que s’han detectat en aquests darrers 3 anys i que es detectin a partir d’ara han de ser declarades invasores a partir del moment zero, perquè això ajuda molt en la detecció primerenca i en l’actuació ràpida. I una actuació ràpida fa que sigui molt més probable l’erradicació de l’espècie invasora.
