skip to Main Content

Quin oi, la menstruació!

Assemblea Antipatriarcal de Manacor

Per què la menstruació,
vos pareix tan ofensiva?
És una bomba explosiva?
Què no és real? És ficció?
Per jo la preocupació
són els vostres comentaris
quan també surt als diaris
que la llum dobla el seu preu
i d’això, en xerren just deu…
Quins debats són necessaris?
Sa regla? Jo no la tenc!
Quin oi, sa menstruació!
Vaja una exposició
més grollera, no l’entenc!

El passat cap de setmana vàrem estrenar l’exposició de les dimònies amb les fotografies de Núria Sánchez a l’espai Saïm. La intenció de l’exposició era visibilitzar i reivindicar una vegada més el paper de la dona dins les festes populars i normalitzar i eliminar els tabús relacionats amb la menstruació fent analogies amb les matances mallorquines. Cada fotografia estava acompanyada d’una glosa, escrites per Marta Servera, que donava sentit a tota l’exposició: un recorregut per l’opressió, el masclisme dins la tradició, la menstruació o els mites quant a les tradicions, en aquest cas, en les matances.Tenim constància que hi ha hagut queixes i opinions negatives al respecte, la gran majoria relacionades amb visibilitzar la menstruació.
Ens vam assabentar que a xarxes socials es creava un debat i crítica fent referència únicament a la imatge del cartell. Especialment criticant el tema de la menstruació i no tant, el paper de les dones dins la tradició. El feminisme no és això, diuen. Aquestes imatges són grolleres, quin oi! Igualtat, sí, però això és passar-se… Això no ens representa, comenten. I tot plegat, ens fa plantejar: per què encara avui dia aquest ha de ser un tema que es relacioni amb paraules com fàstic, horror o vergonya? Per què encara hi ha qui no se sent representada per la naturalesa femenina, l’inici de vida i la bellesa que comporta?
Les imatges de l’exposició són atrevides, cert. La intenció, però, com sempre, per part del nostre col·lectiu és intentar provocar una reflexió i qüestionar el paper històric de les dones en les festes populars. Visibilitzar i crear referents per les nines que venen, per totes aquelles que estam segures que viuran, tant la menstruació, com el protagonisme de la dona en les danses populars, de manera natural.Per sort, moltes de les persones assistents es van sentir identificades i atretes per les imatges, i especialment pel contingut. Una exposició valenta, sense misteris i parlant de realitat. Un dels objectius de l’art és incitar la reflexió, provocar, remoure. També aquests conceptes es troben en l’essència del feminisme.
Estam molt contentes d’haver pogut compartir aquesta feina i molt agraïdes a totes aquelles persones que varen venir i van formar part d’aquest projecte. I també, d’haver assolit els objectius, removent les consciències de totes aquelles persones que, de manera indirecta i per ventura, sense venir a l’exposició varen reaccionar, de millor o pitjor manera a la iniciativa on l’art i la reivindicació es van donar la mà.

Back To Top
×Close search
Search