“Ser campiona del món és molt fort”

Rosa Mas Delgado (Salamanca, 1972) viu a Manacor des dels 3 anys i en fa 12 que es dedica a l’entrenament personal. Ara, ens explica com ha estat guanyar un mundial de Bodybuilding en una temporada amb 11 guardons.

Ets la campiona del món de Natural Bodybuilding Union International (NBBUI). Com ets sents? T’ho podies imaginar?
No. La veritat és que fa 12 anys que em dedic a l’entrenament personal i he guanyat moltes competicions, però no m’ho havia imaginat. La principal contrincant era una hongaresa que venia com a preferida, però vaig veure que jo anava millor que mai i la meva línia va agradar més, ja que ella estava molt musculada. La meva condició física va impressionar el jurat. Però no t’ho esperes. No ets conscient, perquè ser campiona del món és molt fort. A l’octubre havia quedat campiona de regional i un mes abans havia anat al campionat d’Espanya, on em vaig classificar.

Com va ser la competició?
La veritat és que estava molt tranquil·la perquè duia la millor condició física que havia duit mai. Quan em vaig aixecar, vaig veure que el cos estava excel·lent: em vaig mirar al mirall, vaig fer dues poses i vaig pensar que aquella al·lota hongaresa havia de venir molt bé per guanyar-me. Ja damunt la tarima, en veure la cara del fundador de NBBIU vaig pensar que podia guanyar i em varen pujar els ànims. Vaig guanyar la medalla d’or en dues categories, la Woman +45 i la Figura, el que et fa sentir bé.

Com varen ser els minuts abans de penjar-te la medalla?
No m’ho creia. Quan varen posar les tres finalistes damunt la tarima i varen començar a dir noms amb les posicions, em vaig posar molt nerviosa. Vaig donar la mà a la companya i pensava que estava a punt de guanyar un mundial. Quan vaig sentir que la meva companya havia quedat segona en la categoria Woman, vaig caure en què això volia dir que jo havia guanyat. El cor se’m va posar a 3.000: era increïble el que havia aconseguit. A la categoria Figura, que era amb l’hongaresa, pensava que just el fet de ser subcampiona ja estava molt bé, però vaig guanyar. Era la recompensa a tants anys de sacrifici.

Com et vares preparar?
Són 10 mesos de dieta estricta, una hora de càrdio en dejú, entrenar i no botar-se ni una menjada. Durant els deu mesos he fet altres competicions, per exemple l’Olímpia, que em va anar molt bé. Enguany he fet pòdiums a tot i tenc 11 medalles.

Quins són els teus punts forts?
Tenc una esquena molt bona, que està molt ben dibuixada. També l’espatlla. De fet, l’esquena i els glutis em varen donar molts de punts.

En aquest esport, l’esforç i la superació són una constant…
Just arribar a la tarima ja et fa feliç, perquè sempre hi ha coses que et poden jugar males passades. Tot ha de ser disciplinat i quadriculat.

A partir d’ara, quins objectius t’has marcat?
Els mundials a Itàlia i Turquia de l’any que ve son els principals esdeveniments. També aconseguir el carnet professional perquè els amateurs com jo no cobren per guanyar un campionat, però si ets professionals sí. Enguany he optat al carnet professional, però no me’l varen donar, igual que em va passar l’any passat.

Alguna cosa més a afegir?
Agrair a la família i amics el suport. Els espònsors i la marca de proteïna High Pro Nutrition. Són el petit motor.