A Manacor tenim costums culinàries una mica diferents a altres pobles de més al nord de l’illa. Record quan vaig fer feina a l’IES Port de Pollença, avui anomenat Clara Hammerl. En aquella època hi havia una asignatura que es deia taller d’artesania i amb els meus alumnes vàrem fer motles de senyoret amb llaunes de beguda. Després vàrem fer la pasta i els vàrem coure, va ser tota una festa aquell dia! El cas és que vaig fer coincidir aquest taller amb Sant Blai, cosa que va estranyar, i molt, als meus companys de feina. I és que ells feien els crespells per Pasqua, no pel sant metge.
No només en les dates, sinó també amb els noms i amb els ingredients podem notar la riquesa gastronòmica illenca. I gran part de la manacorina l’hem d’agrair als indians, que dugueren molts dels dolços que consumim avui en dia en el nostre poble.
Dels sospiros no en sé gaire cosa realment. Fent un poc de recerca es diu que era un dolç que es feia a tots els forns del poble, avui no és tan comú. També que se solia consumir en temps de matances, i en aquest punt no puc deixar de recordar en Toni Gomila recordant a “…sa padrina fa cap de taula, i a cop de geniva intenta xuclar un sospiro”, a l’espectacle Acorar. Però amb els d’aquesta recepta que teniu aquí, per molt mal barram que tengueu vos puc assegurar que no fareu el paper de la padrina, es fonen a la boca.
Ingredients
• 300g de farina
• 2 ous L
• 2 culleretes de bicarbonat
• 300g de sucre
• Ratlladura de 1/2 taronja
• Ratlladura d’1 llimona petita
• 1/2 cullereta de canyella en pols (o al gust)
Passa a passa
1. Encalentim el forn a 180º.
2. Mesclam tots els ingredients sòlids en un bol i en un altre els ous i les ratlladures de les fruites. Anam afegint els sòlids a aquests darrers mesclant suaument.
3. Notarem que la pasta s’enganxa una mica, però si hi afegim més farina després els sospiros seran massa durs. Ens anam banyant les mans amb una mica d’aigua (*) i feim bolletes que anam aixafant fins que agafin una forma allargada. Jo no les faig gaire grosses, deuen fer uns 5 cm de llargada.
4. Les posam damunt el paper que anirà sobre la safata de forn, bastant separats els uns dels altres perquè augmenten molt de volum a mitjan cocció.
5. Els posam al forn uns 10-12 minuts, però veurem que estan fets quan agafin un to daurat.
(*) La gent se sol posar farina a les mans perquè la pasta no s’enganxi. Jo ho faig amb aigua i, no sé si deu ser per la humitat que li afegesc, però els sospiros un cop cuits es fonen a la boca. Ho podeu provar de les dues maneres a veure si notau diferència.
